Muntatge d'Oriol Junqueras i Pere Aragonès mirant cap a costats oposats
POLÍTICA

El victimisme d'ERC: l'excusa perfecta per col·locar familiars al sector públic

Els republicans segueixen esprement la 'repressió' per alimentar sentimentalisme i intentar captar vots


Utilitzar les emocions i apel·lar als sentiments a l'hora de fer política és una característica clara del que podem definir com a populisme. En això, els partits processistes han esdevingut uns experts. “Espanya ens roba”, “a Madrid hi ha dumping fiscal”, “Espanya ens reprimeix”... són frases recurrents d'ERC i Junts a l'hora de demanar vots per intentar mantenir les quotes de poder.

El cas d'Esquerra és un dels més significatius. El pas per la presó d'alguns dels polítics que van impulsar el referèndum del 2017 s'ha convertit en una mena de comodí per justificar-ho tot. El que per a molts independentistes va representar una injustícia, per als republicans va acabar sent una oportunitat d'or, mai més ben dit.

Més enllà de llibres venuts i mítings que semblaven una sessió de teràpia col·lectiva, Esquerra va veure un filó a la “repressió” i ho va esprémer al màxim. De fet, que hagin passat set anys del referèndum i la posterior entrada a la presó de Junqueras, Romeva, Bassa i companyia, això no ha estat un impediment per continuar fent del victimisme la seva manera de fer política.

Una de les estratègies per apel·lar al sentimentalisme va ser col·locar familiars propers dels presos en llocs destacats de les llistes electorals. Cosa que també va fer Junts al seu moment, però que ERC encara té com a pràctica habitual a dia d'avui.

Aquest dimarts, els republicans anunciaven que Diana Riba seria la candidata del partit a les properes eleccions europees. Diana Riba es dedica a la política perquè és la parella de Raül Romeva. Lluny de tractar-se d'una expressió que el wokisme qualificaria de masclista, al perfil a la web d'ERC ho posa clarament. “Va entrar en política perquè és la dona de Raül Romeva”, afirma el text. Llicenciada en pedagogia, va regentar una llibreria durant nou anys i, després d'acumular altres treballs com gestionar cicles de conferències culturals, va fer el salt a la política. De cop i volta, es va trobar sent eurodiputada amb un sou de gairebé 120 000 euros anuals. I ara aspira a repetir-ho.

Un cas idèntic és el de Montserrat Bassa, germana de Dolors Bassa, que, igual que Romeva, també va estar a la presó pel referèndum del 2017. De la mateixa manera que Diana Riba, va decidir fer el salt a la política “després que empresonessin a la seva germana”. Des de la legislatura anterior, aquesta “professora i activista” exerceix de diputada al Congrés amb un sou de 105.000 euros, que paga religiosament l'estat opressor del qual es vol independitzar.

Més enllà de compensar econòmicament familiars dels anomenats “presos polítics”, el que permet aquesta estratègia és seguir alimentant el victimisme set anys després de l'entrada a la presó de Romeva, Bassa i companyia. A aquest pas, d'aquí a uns anys, no seria estrany que veiéssim algun familiar proper de Ruben Wagensberg encapçalant alguna llista electoral dels republicans.

➡️ Política

Més notícies: