Ningú utilitza els agricultors i ramaders, és el sistema que els ha abandonat

"Avui i sempre al costat dels pagesos. Són les nostres arrels, la nostra vida i han de poder tenir futur". Aquesta és la publicació que Marta Vilalta, portaveu d'ERC, escrivia a les seves xarxes ahir després de les concentracions de pagesos i ramaders catalans. Podria semblar que el seu partit no ha governat 15 dels darrers 20 anys a Catalunya o que els seus eurodiputats hagin votat en contra de l'agenda europea. Res més lluny de la realitat: és la hipocresia d'una esquerra que condemna el sector primari a l'asfíxia, però es fa la foto amb els per pujar-la a les xarxes.

El mateix feia Salvador Vergés, diputat de Junts, que assegurava ser molt conscient que els polítics “tenim gran part de la culpa”. Mentrestant, la seva formació no ha alçat la veu en cap moment contra les polítiques globalistes de la UE. Tot i que ho intentin, la veritat sempre surt a la llum i la realitat és molt clara: l'esquerra ha abandonat el sector primari i, encara que diguin el contrari, gran part de la dreta també.

El gran responsable de la situació agònica del sector primari és la Comissió Europea. És a Brussel·les on es decideixen les polítiques que afecten agricultors, ramaders i pescadors. Fa anys que els governs autonòmics i estatals passen del sector primari i simplement han convertit l'administració en burocràcia. Qui mana a Europa? La unió es fonamenta en una gran coalició entre els socialdemòcrates -el PSOE-, els conservadors moderats -el PP- i els liberals -on és ara mateix Ciutadans-.

Les grans polítiques europees, com ara l'agrària o la de pesca, es basen en el consens on participen els partits tradicionals. El 'Pacte Verd Europeu' o el 'Pla plurianual del Mediterrani', porten darrere el segell dels homònims del PP i el PSOE a Brussel·les. Això és així i el Gobierno ho assumeix, encara que es queixi amb la boca petita de les quotes de pesca i de la disminució de les subvencions a agricultors al PAC. Darrere hi ha una agenda acordada, assumida pels estats membres i que, a la pràctica, ha decidit que el sector primari no és una prioritat a preservar.

El sector primari, abandonat

Hem sentit moltes vegades que el sector primari és de dretes. Potser no tant a Catalunya, on ser de dretes sembla pecat. El que passa és que des de fa anys el discurs de l'esquerra ha oblidat a la pràctica del sector primari. Per a un sector ecologista, són vistos com els causants de tots els mals. Per a la classe política europea, una moneda de canvi. A la pràctica, Brussel·les ha escollit que Amèrica del Sud i Àfrica -sense oblidar les ajudes al camp d'Ucraïna- siguin el productor d'aliments d'Europa. Per ells no hi ha restriccions, ni s'imposen pràctiques mediambientals asfixiants.

Aquests dies, sentiran que l'"extrema dreta" està darrere de les protestes a Espanya i a gran part d'Europa. La veritat és que els nous moviments que han sorgit tenen un discurs radicalment contrari a l'agenda de la UE i les restriccions al sector primari. Compte, no només de dretes eh: nous partits com Frente Obrero coincideixen en aquest postulat. I, és clar, això contrasta amb un sistema que els obliga a noves traves, noves normes i menys diners sense alternativa. Vols continuar pescant? Doncs ara sortirà 8 mesos de 12. O això busca't una altra feina. El resultat? La meitat de la flota a ports com el de Tarragona ha desaparegut en 20 anys.

És evident que el model actual no funciona. Només s'enriqueixen intermediaris i surten perdent tots els altres actors. El problema és que, sota una suposada bandera ecologista, ens estem carregant el nostre sector primari sense que ens importi. Encara que aquests dies escoltin polítics del sistema donant suport, són ells els que fa anys que asfixien els nostres mentre donen barra lliure als aliments que arriben de la resta del món.