GTRES Les víctimes del 17-A, abandonades per polítics i mitjans
Denuncien l'oblit de l'administració i el focus de molts mitjans sobre la comunitat musulmana, obviant el seu drama
Aquesta setmana s'han complert sis anys dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils. La matança, que va tenir lloc el 17 d'agost del 2017 (17-A), es va cobrar setze víctimes mortals i centenars de ferits. Però més enllà dels fets, malauradament coneguts per tots, hi ha el drama que viuen totes les víctimes tants anys després.
Víctimes del 17-A, sense reconeixement per demanar-ho fora de termini
El sumari del cas, la sentència del qual no és encara ferma, reconeix 345 víctimes de l'atemptat. Però més enllà d'aquests noms, n'inclou 123 més que podrien obtenir aquest reconeixement si ho reclamen. Són desenes de persones que viuen dia rere dia amb el patiment de ser víctimes de l'atemptat, però que no tenen un reconeixement oficial.
La tarda del 17 d'agost del 2017 va ser tràgica al centre de Barcelona. | GTRES
El més perversde tot plegat és que moltes d'aquestes persones van demanar en el seu moment el reconeixement com a víctimes, però els va ser denegat. La raó és cruel: simplement havia passat un any des del 17-A i el termini legal havia expirat. Resposta fredament burocràtica des de l'administració que incrementa el patiment de les víctimes d'aquella tràgica jornada.
La solució, ara, passa per esperar el novembre, quan el Tribunal Suprem podria tancar el procés judicial. Després d'aquell moment, si apareixen a la llista de 123 noms de la sentència, podrien reclamar el seu reconeixement oficial com a víctimes. Però en el millor dels casos, hauran passat gairebé set anys de calvari després de viure els atemptats de Barcelona i Cambrils.
Abandonats per la classe política
La situació en què es troben moltes de les víctimes dels atemptats del 17-A és de complet abandonament institucional. Tots recordem les imatges d'unitat política que van seguir els atacs gihadistes. El rei Felip VI, el llavors president del govern central, Mariano Rajoy; i Carles Puigdemont i Ada Colau, en aquell moment president de la Generalitat i alcaldessa de Barcelona, respectivament, es van manifestar junts contra el terrorisme.
Tot i els nombrosos actes oficials, les víctimes se senten abandonades per la classe política. | GTRES
La imatge, malgrat que ha anat perdent protagonisme amb el pas del temps, s'ha repetit any rere any. També dijous passat, quan algunes de les cares polítiques més destacades del nostre país es van congregar a la Rambla de Barcelona. El president Pere Aragonès; l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; o la presidenta del Parlament, Anna Erra, van ser alguns dels presents.
És la imatge del suport impostat de la classe política a les víctimes. Una fotografia irreal, fictícia, que no correspon amb la realitat. Si l'administració vol escenificar que hi són, la veritat és que, per a les víctimes, la situació és la contrària: se senten abandonats.
Tot i haver-se dissolt recentment, els líders de la Unitat d'Atenció i Valoració d'Afectats pel Terrorisme (UAVAT) han denunciat aquesta setmana davant dels mitjans la situació que hi viuen. Parlen sense embuts de manca de voluntat política per atendre correctament les víctimes, així com de desatenció a aquelles que no van patir seqüeles físiques.
Aquesta setmana s'han complert sis anys dels atemptats de Barcelona i Cambrils. | GTRES
Els mitjans de comunicació, amb el focus a l'entorn dels terroristes
A més de l'abandó per part de la classe política, cal parar atenció al tractament de bona part dels mitjans de comunicació sobre el 17-A. Sovint, els mitjans han posat més el focus a relatar el testimoni dels cercles més propers als terroristes que a les mateixes víctimes. Al llarg dels últims anys, s'han succeït les informacions i els reportatges centrats en Ripoll i la seva comunitat musulmana, cosa que ha desplaçat també les víctimes de l'atemptat de l'escena mediàtica.
Aquesta mateixa setmana, coincidint amb el sisè aniversari del 17-A, alguns mitjans catalans publicaven reportatges en aquesta línia. És el cas d''Ara', que oferia una entrevista reportada amb una familiar dels terroristes; o d''El Periódico', que dedicava una peça periodística als "fills de la immigració de Ripoll".
La tendència no és nova i, de fet, reitera la tònica mediàtica que han seguit molts mitjans des dels atemptats de Barcelona i de Cambrils. L'alcaldessa de Ripoll, Silvia Orriols, replicava aquest dijous un d'aquests reportatges, retraient l'interès periodístic a les famílies dels terroristes i no a les víctimes:
Sis anys després dels atemptats, les víctimes se senten desplaçades. L'abandonament polític i el desemparament mediàtic són factors que han contribuït al seu patiment aquests darrers anys. Una tendència que, tal com s'ha comprovat aquesta setmana, sembla estar condemnada a la reiteració: el calvari continua.
Més notícies: