Més enllà de Felipe González: les veus del PSOE que s'han alçat contra Sánchez

Són temps d'altíssim voltatge per al PSOE. El resultat electoral del 23 de juliol passat va suposar la derrota electoral del partit davant el PP. Tot i això, a la pràctica, l'aritmètica continuava regalant als socialistes la màxima posició de privilegi.

Mentre a Feijóo no li van donar els números per a la seva investidura, Sánchez va saber des del primer dia que revalidar la presidència era a la seva mà. Tot i això, els càlculs eren endimoniats: per aconseguir el seu objectiu calia sumar Junts a la majoria progressista. Una tasca gens fàcil i que, com ja es podia preveure aleshores, tindria un preu elevat.

El pas de les setmanes no ha fet més que confirmar aquesta previsió. L'avenç de les negociacions, amb un Puigdemont disposat per primera vegada a establir converses amb el PSOE, va clarificar posicions: amnistia a canvi d'investidura. Junts i socialistes s'han anat acostant els últims dies i tot s'ha desencadenat cap al conegut desenllaç: Sánchez serà president i hi haurà amnistia per als condemnats i investigats pel procés.

El president en funcions ho anunciava obertament fa una setmana, davant del Comitè Federal del seu partit. “Catalunya està a punt per al retrobament total, per això defenso avui l'amnistia”, exclamava davant de les files del seu partit. Les seves paraules, que confirmaven el que ja era un secret de domini públic, aixecaven aplaudiments, encara que no tot van ser suports per a Sánchez.

Fa setmanes que algunes cares del partit han alçat la veu davant la concessió de l'amnistia. Les crítiques han continuat aquesta setmana, durant la consulta a la militància sobre l'acord amb Sumar, que és realment un plebiscit sobre la mesura. Són diversos els socialistes —amb pes al partit, però també des de la base— que han estat clars: consideren l'amnistia un error que Sánchez s'hauria d'estalviar.

Felipe González o la vella guàrdia enemistada amb Sánchez

Sens dubte, el gran capitost del PSOE que s'ha oposat obertament a Pedro Sánchez és Felipe González. Qui va ser president del Govern entre el 1982 i el 1996 ha liderat, des de l'arribada de Sánchez al capdavant dels socialistes, el contrapès de la vella guàrdia al cap de files del partit. No és nova ni sorprenent la seva coneguda enemistat amb Sánchez, que es va evidenciar amb el seu suport a Susana Díaz a la batalla per dirigir el PSOE el 2017.

Tot i la victòria de Sánchez, Felipe González i l'actual president mai no han reconstruït ponts i la seva relació continua sent obertament dolenta. “Jo vaig estar a favor de l'indult, que és perdonar; però que a més a més hagi de demanar perdó, que això és aquesta amnistia, és fort i inadmissible des del punt de vista polític”, declarava dies enrere Felipe González. “Per qui em pren?”, responia aquesta mateixa setmana, en ser preguntat sobre si ell concediria aquesta mesura.

González no és l'única veu de la vella guàrdia socialista que ataca Sánchez. També ho va fer setmanes enrere qui va ser el seu vicepresident del Govern, Alfonso Guerra: “Aquesta amnistia és la condemna de la Transició, demano que no la facin perquè és molt greu”, declarava davant dels mitjans. Nicolás Redondo, José Luis Corcuera o Joaquín Leguina, tres històrics socialistes ja fora del partit, també han carregat durament contra la mesura.

Emiliano García-Page, el baró que lidera l'oposició a Sánchez

Però l'oposició interna a Sánchez no es redueix a la vella guàrdia. Si hi ha un nom que ha posat de manifest la seva disconformitat amb l'amnistia és el d'Emiliano García-Page, el president de Castella-la Manxa. Es tracta del president autonòmic més destacat del PSOE —el partit també té la presidència d'Astúries i Navarra— en governar amb majoria absoluta.

Mentre que els presidents d'Astúries i de Navarra s'han alineat amb Sánchez, Page ha estat també molt explícit amb la seva postura sobre l'amnistia. Durant setmanes ha manifestat la seva oposició a la mesura i no ha silenciat les seves crítiques a Sánchez per l'acord amb Puigdemont. “Vam dir als electors que l'amnistia no cap a la Constitució; canviar d'un dia per l'altre és enormement greu”, va afirmar fa unes quantes setmanes.

Tot i que ha dit que respectarà la voluntat majoritària de la militància del seu partit, García-Page manté la posició. Al Comitè Federal de dissabte passat, no va aplaudir Sánchez i va defensar obertament la seva oposició a l'amnistia.

L'altra veu del Comitè Federal a mostrar el seu rebuig a l'amnistia va ser la de l'exalcalde de Sant Sebastià entre el 1991 i el 2011, Odón Elorza. Elorza és un pes pesant dels socialistes bascos, diputat al Congrés fins fa uns mesos i considerat del sector més progressista del PSOE. Davant els mitjans, va dir que el PSOE “hauria de consultar directament sobre l'amnistia” i, més tard, va exposar la seva oposició a la mesura a la xarxa social X:

A Page i Elorza se sumen altres noms, com el 'sanchista' —com a mínim fins ara— Francisco Javier Ocón, exlíder del PSOE a la Rioja i exconseller en aquesta regió. "El meu vot negatiu no és a l'acord amb Sumar, ho és a l'amnistia, perquè crec que no millorarà la convivència a Catalunya i la deteriorarà a Espanya en conjunt", exposava aquest dimecres a 'LaRioja.com'.

L'expresident d'Aragó (2015-2023), Javier Lambán, també ha estat clar davant del rumb del seu partit. Fa setmanes va assegurar que l'amnistia no cap “ni de lluny” a la Constitució i que la seva concessió “podria fer enfonsar la nau constitucional”.

Altres socialistes han anat més enllà i fins i tot han abandonat la seva militància al partit. És el cas de Javier Galán, que va acompanyar Sánchez com a número 17 a la llista per Madrid a les dues eleccions generals del 2016. Ell mateix ho feia públic a X:

La militància de base no evita les crítiques

Més enllà dels grans noms de les federacions socialistes a diversos punts d'Espanya, la militància de base tampoc no ha amagat la seva posició. Han estat molts els afiliats del PSOE que han fet públic el seu 'no' a la consulta, dirigit a l'amnistia:

Són, en definitiva, diverses veus que no han dubtat a alçar la veu contra l'acord del PSOE i Junts per l'amnistia. Aquest diumenge es coneixerà el resultat de la consulta interna dels socialistes, que servirà per mostrar en quina mesura el control intern de Sánchez és ferm o si, per contra, obre una esquerda profunda a Ferraz.