El Vaticà i l'Agenda 2030: Punt d'inflexió?

La successió papal després de la mort del Papa Francesc ha obert una guerra ideològica en el si de l'Església Catòlica. El nucli progressista de la cúria aspira a preservar el llegat del Papa Francesc i avançar en la seva agenda reformista. Els conservadors volen impulsar un canvi de rumb d'acord amb la nova tendència en la política mundial.

El Papa Francesc va tractar d'assegurar la continuïtat del seu llegat amb el nomenament de prelats fidels a la seva línia. Però la presència de molts nous cardenals fa que sigui un dels conclaves amb més divisió i incertesa.

També serà un dels més rellevants, donada la conjuntura geopolítica actual que marca un canvi d'era.

Una de les claus del nou pontificat serà la seva posició en relació amb l'Agenda 2030. El Papa Francesc s'hi va adherir amb entusiasme, encara que amb matisos. Però els vents de canvi que bufen en plena revolució antiglobalista fan pensar en un possible gir del Vaticà.

El Vaticà i l'Agenda 2030

El Papa Francesc va arribar al tron papal el 2013 amb la promesa de modernitzar l'Església tant a nivell orgànic com teològic.

Encara que no va aconseguir molts dels canvis que pretenia, sí que va obrir el debat al voltant de qüestions com l'avortament i l'homosexualitat. També es va mostrar proper amb els líders progressistes mundials, i sensible a temes com la immigració i l'ecologisme.

El 2015 va establir les bases ideològiques del seu mandat en un històric discurs davant les Nacions Unides on va defensar l'Agenda 2030. Fa només un any, va tornar a insistir en la necessitat d'accelerar els propòsits de l'agenda globalista.

Però ni el mateix Francesc va poder eludir les reticències de la Santa Seu a punts de l'Agenda 2030 com la ideologia de gènere. El Vaticà es va manifestar contrari al terme "empoderament" de la dona, i va recordar que el gènere està subjecte al sexe biològic (home-dona). Així mateix, el nunci va mostrar la seva disconformitat amb el reconeixement del dret a l'avortament.

L'Agenda 2030 posa l'Església Catòlica en un compromís, perquè és difícil de justificar la no adhesió a propòsits com eradicar la fam al món. Però la mort del Papa Francesc esdevé en ple moviment pendular, del qual el nou pontífex no podrà ser aliè.

Servirà això per obrir el debat sobre els veritables objectius de l'agenda globalista?

Un Papa menys bonista?

L'Agenda 2030 ha estat identificada com un pla de les elits globalistes per imposar la seva ideologia a través de lloables propòsits. Mitjançant la formulació de bons propòsits, empenyen els països a assumir una agenda uniformadora que menysprea les necessitats objectives de cada país i les seves formes de vida. Implica a més alts costos econòmics per a les classes mitjanes, cada vegada més empobrides.

El nou pontificat haurà de decidir si empeny cap a l'acceleració de l'agenda globalista com va proposar el Papa Francesc. O aixecar el fre de mà per tornar a l'ortodòxia dels seus predecessors, Benet XVI i Joan Pau II. Veurem un Papa menys bonista?

Igual que Joan Pau II va coincidir amb Reagan i Benet XVI amb Bush, el nou pontificat iniciarà el seu mandat en l'era dels Trump i els Milei. També amb una onada conservadora a Europa, que està revisant les seves polítiques migratòries. Serà inevitable que el nou Papa s'enfronti a temes com la immigració, l'avortament, l'ecologisme i l'amenaça gihadista.

El Vaticà no forma part de l'ONU i per tant no pot ni adherir-se ni rebutjar l'Agenda 2030. Però el seu posicionament sobre l'agenda globalista serà crucial per seguir movent el pèndol cap a la dreta o intentar resistir a la inèrcia dels temps.