La unitat independentista que ja no existirà malgrat els experts

El primer cap de setmana després de les eleccions catalanes ha servit a la premsa processista per parlar amb experts per valorar el daltabaix dels seus partits. Hi ha preocupació per la baixada d'ERC i la CUP, així com la mala relació d'aquests partits amb Junts. Mitjans com Vilaweb o El Món han decidit preguntar a experts què ha de fer el processisme després del fracàs el 12 de maig.

És curiós que es considerin experta gent com Jordi Borràs, Roger Espanyol o Lloll Bertran. No serem, però, nosaltres qui qüestioni l'elecció. Cadascú té els seus referents, més faltaria. L'important és que l'entorn indepe busca respostes i es pregunta si el Procés ha mort i com els partits processistes poden recobrar la iniciativa política i la unitat.

Hi ha una mala notícia: no ho poden fer, almenys conjuntament. És evident que el Procés ha passat a millor vida -no l'independentisme- i ja se n'han adonat bona part dels seus experts. Vilaweb es preguntava què ha de fer l'independentisme després del 12 de maig i aquí hi ha el problema: tractar els partits processistes com una unitat.

La inexistent unitat independentista

El Procés ens va fer creure que algú tan diferent com Anna Gabriel i Xavier Trias podien anar de bracet. És més, va obligar persones com Artur Mas o Xavier Giró a assumir les tesis de la CUP i el centre polític va quedar desert a Catalunya. En nom de la unitat, tots es van fer d'esquerres perquè els anticapitalistes poguessin abraçar-se Mas i votar Puigdemont. Rectifico: ningú va obligar Artur Mas, ell mateix es va cavar la seva pròpia sentència.

La majoria d'actors indepes no s'assemblaven res entre ells, però es van amagar les diferències per l'u d'octubre. Un cop assumit el fracàs del referèndum del 2017, tot el que ha vingut després només ha servit per certificar una mort anunciada. El Procés no acaba de morir perquè Junqueras i Puigdemont segueixen volent viure'n, però ara ja és qüestió de dies.

I és clar, ara el votant indepe ja no es creu el conte d'aquests partits. Encara més, ja no vota en funció de la bandera i demana altres coses, exigeix ideologia. La unitat independentista que demana l'entorn processista va totalment contra aquesta direcció. Posem-ne un exemple.

Imagineu-vos que sou un alt càrrec de Junts per Catalunya i us toca interpretar el resultat de diumenge passat. El vostre  partit ha guanyat 3 escons, mentre que ERC i la CUP n'han perdut 18. Alguna cosa falla, el processisme ja no és un vas comunicant electoral.

A aquesta realitat, li heu de sumar el creixement del PSC gràcies a la centralitat i al seu apropament al nacionalisme moderat. Miquel Roca, Santi Vila o Miquel Sàmper van donar suport a Salvador Illa. D'altra banda, gairebé 120.000 catalans van votar Sílvia Orriols i Aliança Catalana i el PP d'Alejandro va passar de 3 a 15 diputats.

En resum: el context social i polític a Catalunya no té res a veure el 2017. Si Junts torna a comprar el marc mental d'ERC i la CUP ja sap el que l'espera, només cal veure els resultats del 12 de maig. La unitat independentista que demana aquest entorn, sempre va acompanyat d'allò "social i progressista" i de censurar qui es mogui cap a la dreta.

És curiós, si algú ha perdut les eleccions a Catalunya és aquesta esquerra a l'esquerra, els mateixos que van imposar les regles de joc durant el Procés. Tot i això, continuen exigint que l'independentisme sigui d'esquerres i abraci el discurs més progressista possible.

És per aquest motiu que la unitat independentista no té cap futur, encara que insisteixin. Junts per Catalunya haurà de decidir després de Puigdemont què vol ser de gran i la disjuntiva és clara: o una comparsa d'ERC i la CUP o una formació d'ordre i de sentit comú.

Si fa el primer, és probable que a curt termini el processisme empitjori resultats. Si escull el segon, no hi haurà cap unitat, però tornarà a ser una alternativa de govern algun dia.