El tuit viral de Cayetana Álvarez de Toledo que deixa en evidència Pedro Sánchez

Aquesta setmana s'ha conegut que l'exministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, presidirà l'entitat pública que gestiona els paradors de turisme. Pedro Saura, que fins ara presidia l'entitat, es farà càrrec de la presidència de Correus. Una carambola que no ha passat desapercebuda per a l'oposició.

Cayetana Álvarez de Toledo, de tornada a la primera línia política, ha publicat un cridaner tuit sobre la colonització política de càrrecs públics. Anomena una vintena de càrrecs que han estat ocupats per exministres i exdirigents socialistes posats a dit. La seva intenció és desemmascarar el repartiment del poder per part del PSOE.

Alberto Núñez Feijó va nomenar recentment Cayetana Álvarez de Toledo com a portaveu adjunta al seu nou equip per liderar l'oposició. La seva intenció era precisament elevar el to per fer una oposició dura contra el govern. Aquesta vegada ha assenyalat el Govern de Pedro Sánchez pel repartiment de càrrecs públics.

Les portes giratòries del PSOE

Cayetana s'ha referit al nomenament de l'exministra socialista Magdalena Valerio, presidenta del Consell d'Estat. També el de l'exministre Juan Carlos Campo per al Tribunal Constitucional, o el de l'exministra Dolores Delgado com a fiscal general de l'Estat. La llista segueix amb una vintena de càrrecs alts.

El CIS, el CNI, el Tribunal de Comptes, l'AENA, la Red Eléctrica, la CNMV, l'INE, Renfe, Indra, Hispasat, l'Agència EFE, Correus i Paradors. Aquests són els càrrecs públics que ha esmentat Cayetana Álvarez de Toledo, denunciant nomenament a dit. Tots ocupats per exministres i excàrrecs socialistes.

Noms com José Félix Tezanos, Esperanza Casteleiro, Maurici Lucena, Raül Blanco, Pedro Duque i Miguel Ángel Oliver són alguns dels designats. Es tracta d'exdirigents i diputats socialistes que ara ocupen càrrecs amb suculentes remuneracions. Això obre un debat sobre les portes giratòries de la política espanyola.

Sous astronòmics

Crida l'atenció els sous elevats que cobren els alts càrrecs dels ens públics. El president del CIS cobra 97.670 euros anuals, la presidenta del CNI 78.713 i el president de l'AENE 181.000. En alguns d'aquests llocs, com aquest darrer, els darrers anys s'han fet generosos increments salarials.

No només els ens públics, també les empreses privades estan copades per excàrrecs del PP i el PSOE. Les empreses privatitzades han esdevingut una segona vida per als càrrecs polítics que eren cessats. Aquests passaven a ocupar càrrecs de consellers, assessors o direcció en corporacions com Endesa, Telefónica, Repsol o Enagás.