Primer pla del polític del PSOE Pedro Sánchez amb rostre visiblement seriós
POLÍTICA

El tuit de Pedro Sánchez del 2016 sobre els indepes que ara se li gira en contra

El president en funcions parlava molt clar sobre pactar amb els independentistes

Pedro Sánchez té més vides que un gat. Supervivent de la política, la seva vida pública s'explicarà algun dia en una d'aquelles pel·lícules de dissabte a la tarda. El problema és que ha fet tantes maniobres per arribar i seguir al poder -tant dins del PSOE com a la Moncloa-, que l'hemeroteca li juga males passades. És el que té quan un ha pactat el 155 amb el PP, ha intentat governar amb Ciutadans i ha acabat sent amic de Podem i els independentistes.

I tot això en plena era de les xarxes socials, on tot queda gravat encara que un no ho vulgui. Si la història que explicarem els interessa s'han de situar a l'abril del 2016. La inestabilitat política havia arribat al Congrés amb les eleccions del 2015. Després del fracàs a la investidura de Rajoy i els intents frustrats de Sánchez, es van convocar noves eleccions. L'abril del 2016, doncs, Espanya vivia una pre campanya electoral que s'havia allargat mesos i que acabaria amb les eleccions del 26 de juny del 2016.

Tots els sondejos donaven la victòria a Mariano Rajoy i alguns situaven Podem com a segona força. El 2015, només 400.000 vots havien separat Pedro Sánchez de Pablo Iglesias, de manera que la batalla a l'esquerra era ferotge. Aleshores, Junts pel Sí governava a Catalunya i ja parlava obertament d'un referèndum i de les famoses "estructures d'estat".

Primer pla de Pedro Sánchez amb cara de preocupació i primer pla mitjà de Carles Puigdemont rient. De fons, una foto de la Mesa del Congrés dels Diputats

L'estratègia de Pedro Sánchez en aquella campanya del 2016 va ser virar cap al centre, allunyar-se de l'esquerra i dels seus futurs socis nacionalistes. Spoiler: no li va anar gaire bé i va baixar als 85 diputats, el pitjor resultat del PSOE en democràcia. La seva sort va ser que Podem només en va pujar dos (en va obtenir 71) i els socialistes van mantenir el segon lloc. Un any després arribaria la moció de censura, l'u d'octubre i bla, bla bla.

El cas que ens ocupa és que aleshores Pedro Sánchez no només s'allunyava dels independentistes, sinó que en certa manera els menyspreava. Un bon exemple va ser el míting que va donar a Còrdova el 15 d'abril del 2016, on va treure pit de no pactar amb els processistes per arribar a Moncloa.

Va ser Bernd Schuster qui va afirmar després d'un partit del Reial Madrid allò del "no hase falta decir nada más". Potser Sánchez justificaria dient que la política canvia, que Espanya ja no és la mateixa ara que el 2016 i, en certa manera, té raó. Un any després arribava l'u d'octubre, el seu partit i ell votaven el 155 i catalogava Puigdemont de pròfug. El que passa és que la ideologia passa en segon lloc quan un vol mantenir el poder. No ho diu un servidor sinó l'hemeroteca.

➡️ Política

Més notícies: