El truc d'Albiol contra els okupes que no tenen altres alcaldes de Catalunya

L'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, s'ha erigit com a líder de la lluita contra l'okupació a Catalunya. No és una cosa menor, ja que Catalunya encapçala de llarg el rànquing d'okupacions a tot l'estat i aquest ha esdevingut un dels principals problemes de la inseguretat. El model Albiol està resultant un èxit tal, que cada cop més municipis estan copiant la seva estratègia i la seva manera d'actuar.

Per si hi havia cap dubte, l'alcalde de Badalona es va despenjar amb un missatge contundent fa uns dies, després que uns veïns frustressin un intent d'okupació. Albiol va justificar que, “davant unes lleis d'autèntica vergonya” els veïns “es prenguin la justícia pel seu compte”. Es va comprometre a més a continuar lluitant contra “aquesta xacra” davant “unes lleis que faciliten l'okupació”.

Xavier García Albiol va tornar a l'alcaldia de Badalona l'estiu passat després d'arrasar amb majoria absoluta a les eleccions municipals. Ho va fer després dels governs dels Comuns i el PSC, durant els quals es va disparar la criminalitat i la degradació. Els veïns van apostar novament per Albiol, que va prometre restablir l'ordre amb una acció de govern centrada en la neteja i el fre a la delinqüència.

El truc d'Albiol, pioner contra l'okupació

Tot just va rebre la vara de comandament de l'alcaldia, Albiol va anunciar una mesura pionera a Catalunya com va ser la creació d'una regidoria antiokupació. La intenció era acompanyar i donar suport als propietaris afectats, però també personar-se judicialment davant de casos d'okupació conflictiva a la ciutat. El mes de febrer passat, va fer un altre pas en aprovar un protocol que permetia a la Guàrdia Urbana de Badalona actuar en okupacions.

El protocol venia a complementar la tasca de la regidoria antiokupació. Si la funció de la regidoria era establir un pont entre els veïns afectats i l'ajuntament, el protocol dotava la policia local per al desallotjament d'un habitatge. Això permet que, davant una denúncia, l'ajuntament pugui mobilitzar la regidoria de Seguretat, encarregada de la policia, per agilitzar el procediment per al desallotjament.

El protocol de Badalona és pioner a l'hora d'unificar les competències de Mossos i de la policia local, que abans anaven per separat. No només ofereix seguretat jurídica als agents perquè puguin procedir a un desallotjament, sinó que agilitza la resposta policial davant aquest tipus de delictes. El reglament permet a la Guàrdia Urbana presentar-se a l'immoble i, després de la identificació dels okupes i els propietaris, i la presa de testimonis, procedir al desallotjament i l'aplicació de mesures per evitar un nou aplanament.

Un outsider contra els obstacles de la llei

Dies abans de l'okupació frustrada al barri de Bonavista, la policia havia dut a terme una altra desokupació al barri del Centre Badalona. L'edifici de cinc plantes feia vuit anys que estava ocupat per delinqüents que molestaven els veïns, a més de tenir la llum punxada posant en risc els veïns de l'entorn. “No tenen diners per al lloguer però sí per comprar droga”, va publicar Albiol al seu compte de Twitter, “a la nostra ciutat l'okupació no és benvinguda”.

Dies abans, la regidoria antiokupació de Badalona havia aconseguit evitar un altre aplanament al barri de Llefià. Albiol va tornar a tuitejar, aquesta vegada per carregar contra les lleis a Espanya, que “protegeixen l'okupa i penalitzen el propietari i els veïns que en pateixen les conseqüències”. Són alguns dels exemples de les actuacions que s'han dut a terme els darrers mesos, malgrat l'obstacle que suposa la llei actual en aquesta matèria.

Albiol es presenta així com un outsider que intenta combatre la delinqüència amb les poques escletxes que li ofereix una llei feta a mida per als delinqüents. Però el seu exemple cada cop és més seguit per municipis com el de Santa Coloma de Gramenet, governat pel PSC. Perquè com va dir Xavier García Albiol durant la campanya electoral, “donar veu als problemes d'inseguretat i okupació il·legal que tenen els ciutadans no és de dretes o esquerra”.