Treuen els colors a Jordi Borràs per les seves paraules sobre la independència: 'Caradura!'

Que el procés va estar marcat per una dosi forta d'innocència i idealisme sembla innegable. Fins i tot se'l podria qualificar de conte de fades. Així és almenys com descriu Jordi Borràs la idea que la independència seria un procés mecànic i gairebé natural.

Fotoperiodista i especialista a l'extrema dreta, Jordi Borràs també ha format part del mobiliari processista. Proper a la CUP, Borràs va viure el seu moment de màxima esplendor social durant els anys de la dècada processista. Però pel que ha explicat davant dels micros de Catalunya Ràdio, la situació no era tan idíl·lica com es va presentar.

Al programa El Llindar, Borràs s'ha mostrat força crític amb la il·lusió col·lectiva d'aquells anys. "Hi ha hagut una candidesa molt gran d'una gran part de la societat catalana amb això de la independència", diu. "Com muntar un moble de l'Ikea", ha dit en referència aquells que pensaven que el procés portaria a la independència.

“Un mercenari”

Aquestes paraules, però, no han convençut molts usuaris a xarxes socials, que han recordat alguns missatges de Borràs en el passat. Quan el 155 ja estava en marxa, per exemple, el mateix Borràs deia molt indignat que “Declaració d'independència. Ara!”:

Això ha portat més d'un a ironitzar amb la seva analogia del procés com a muntatge d'un moble d'Ikea. “Jo diria que el fotògraf de Vichy era un dels que muntava mobles en una tarda, però potser ho he somiat”, deien alguns:

Per la resta, la reacció majoritària ha estat la mateixa quan es tracta d'un processista posant matisos: menyspreu.

Són multitud els usuaris indepes que ja no es creuen el relat oficial i insisteixen que tot va ser un engany. Es mostren indignats davant la capacitat del processisme per treure's les culpes de sobre.

“Que poc tolero aquesta arrogància i paternalisme barat que té”, “Un mercenari que ara li toca fer el paper d'enganyat”. “Fa gràcia escoltar aquesta gent que ho sap tot a posteriori...”, “Aquí tothom sabia de què anava, però ningú va dir res”.

Aquest és un altre exemple del descrèdit social i polític que viu el procés. La seva traducció més clara va ser l'abstencionisme de les eleccions autonòmiques passades.