Les tres batalles que ha de fer front Carles Puigdemont i per què no en guanyarà cap
El de Waterloo afronta un 2024 amb molts fronts oberts i amb la sensació que, faci el que faci, no podrà sortir victoriós del tot en cap d'ells
Carles Puigdemont fins i tot a la sopa. Seria un bon resum de la política catalana els darrers mesos. I, ho sento amics, però no sembla que pugui anar a menys els propers mesos. Ben al contrari: l'expresident encara serà més mediàtic a mesura que els seus fronts oberts vagin progressant.
Perquè aquí rau la clau de tot: les batalles que Puigdemont ha de lliurar a curt termini, tant al Congrés dels Diputats, al Parlament i a Junts per Catalunya. Passaran de pressa, de fet algunes ja són públiques i s'han cobrat les primeres víctimes. A més, és impossible que el d'Amer en pugui sortir victoriós, encara que cregui el contrari.
El paper de Junts al Congrés dels Diputats
Si una cosa té Puigdemont, és que és imprevisible. Capaç de pactar la investidura de Pedro Sánchez a canvi de gairebé res i tombar la seva pròpia llei d'amnistia setmanes després. Així és en Carles.
El votant de Junts per Catalunya cada cop és menor en quantitat, però no és del tot homogeni. Conviuen gent com Xavier Trias i Laura Borràs. Faci el que faci Puigdemont a Madrid s'enfrontarà a una part del seu electorat. N'hi ha que volen que Junts torni al tauler polític, però hi ha els votants que aplaudeixen cada decisió rupturista de Puigdemont.
Quina solució té Waterloo? Molt complicada, perquè a més, no ho oblidin, és a sobre de la taula la seva situació personal. La llei d'amnistia és important perquè permetria la tornada de Puigdemont i si es trenca la legislatura, adeu-siau. De moment, la direcció de Junts creu que pot aconseguir un equilibri repartint una de freda i una de calenta a Pedro Sánchez, però aquesta situació té data de caducitat. Si Junts vota els pressupostos, ja pot dir missa.
Puigdemont i les eleccions catalanes
Després dels pressupostos, la llei d'amnistia i l'estabilitat al Congrés arribarà la segona batalla de Puigdemont. Posem-nos en l'escenari que s'aprova l'amnistia i Puigdemont pot ser parlamentari. O que segueixi a Waterloo, però pugui anar de cap de llista. Ha de decidir si serà candidat al Parlament, perquè ja se li suposa que anirà de número u a les europees. Si decideix ser el número u se la juga: no sembla que hagi de guanyar ni que ERC li doni els seus vots per investir-lo. Si aposta per Turull, quedarà clar que prefereix tallar el bacallà sense mullar-se gaire.
Sembla impossible que Junts obtingui la presidència de la Generalitat. El més plausible és que es barallin amb Esquerra per veure quin dels dos és el preferit del PSC. En aquest cas, Puigdemont també hi perd. Perquè si governa amb Illa, queda clar que la seva etapa ha passat. Si es queda a l'oposició, però continua flirtejant amb Sánchez, queda retratat.
La guerra interna a Junts
No seria la tercera batalla en ordre cronològic, però potser en importància. Carles Puigdemont i els dirigents de Junts tenen un problema real intern. Han expulsat una diputada, Cristina Casol, i és previsible que facin el mateix amb Aurora Madaula. Totes dues són de l'entorn Laura Borràs i representen el sector activista.
Després del que ha passat, pot passar que Borràs no presenti guerra, assumeixi que està en minoria -en la direcció, no a les bases- i pacti. O tot al contrari: que aprofiti el moment per escindir-se i generar soroll. Moviments d'aquest tipus, encara que s'acabin calmant les aigües, sempre comporten disgustos, que els ho diguin a ERC, expert a partir-se per la meitat.
Cristina Casol seguirà al Parlament des del grup mixt i ja ha anunciat que deixarà de militar a Junts. Es planteja, a més, denunciar el partit, de manera que els problemes interns per a Puigdemont seguiran.
La figura del resident a Waterloo continua sent allargada, no en tinguin cap dubte. Manté certa tirada electoral i això ho veurem a les europees, on quedarà segur per davant d'ERC. Però Puigdemont ha anat perdent suports, carisma i credibilitat entre els seus. Aquest 2024 té a més diversos fronts que dinamitaran més el seu perfil. Encara que ell potser pensi que val la pena si acaba podent tornar a Catalunya a canvi.
Més notícies: