Els tràngols judicials que deixa Colau

Ada Colau ja no és alcaldessa, però ha deixat una sèrie de causes pendents. I si els jutges sentencien en contra, suposarà un cop per a les arques de l'Ajuntament. És a dir, dels barcelonins. En alguns casos ja ho han fet.

La més recent és el de la superilla del carrer Consell de Cent el 7 de setembre passat. En realitat no és una superilla sinó un eix verd perquè ha convertit en vianants aquest carrer de l'Eixample.

Està per veure com acaba perquè, de l'enrenou, la mateixa jutge va oferir l'endemà una “mediació”, un cas força inèdit a la justícia. La mateixa entitat demandant, Barcelona Oberta, es va fer enrere.

Tanmateix, la magistrada del jutjat contenciós administratiu número 5 de Barcelona va dictar sentència el dia 8 passat contra l'Ajuntament i va ordenar revertir el carrer al seu estat anterior. La jutge va donar la raó als demandants que van denunciar que les obres eren una “modificació encoberta”.

La sentència podria ser no només un cop judicial, sinó també econòmic. La reurbanització del Consell de Cent va costar 25 milions d'euros, pagats íntegrament amb fons europeus Next Generation. Ara s'ha de veure si a la UE els reclama.

Els veïns de l'esmentada Consell de Cent estan més satisfets que mai amb la reforma, però han disparat el preu dels lloguers. I ha desviat el trànsit cap a altres carrers com el de València, que també és direcció Besòs. Els residents d'aquesta última, òbviament, ara es mostren disgustats per l'augment de vehicles.

Però no és l'únic tràngol judicial que deixa l'exalcaldessa. Al juliol la justícia va tombar el projecte de la Casa Buenos Aires. El TSJC va anul·lar l'expropiació de la mansió, que els Comuns van vetar al seu dia com a hotel o pisos de luxe.

Segons la sentència de la secció segona de la Sala Contenciosa del TSJC, el veto va ser contrari a llei. L'Ajuntament i la Generalitat han de pagar les costes judicials.

El juliol del 2022, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya també va anul·lar la taxa de recollida de residus implantada pel consistori el 2020 i que s'incloïa dins la factura de l'aigua. La secció primera de la Sala contenciosa administrativa va considerar que el tribut no s'ajustava a dret i va donar la raó a Aigües de Barcelona.

Colau també va emprendre una ofensiva contra els pisos turístics -un dels objectius del seu mandat- però no ajustada a dret d'acord amb les sentències. Hi ha més de mitja dotzena de sentències del TSJC donant raó a empreses i particulars. La justícia ja va tombar el Pla de Regulació d'Establiments Turístics del 2019 per defectes de forma.

En canvi, amb les obres de Via Laietana l'ajuntament ha sortit, de moment indemne. La justícia va rebutjar a l'abril parar les obres malgrat que s'hi acostaven eleccions municipals. La zona de vianants del carrer, que es va obrir als anys 20 precisament per connectar la part i el nord de la ciutat, suposaran un canvi dràstic.