Tot els partits catalans ja parlen d'Aliança Catalana

Aliança Catalana és una de les formacions cridades a obrir un nou espai al fragmentat escenari de les properes eleccions catalanes, el 12 de maig. El partit que lidera l'alcaldessa de Ripoll, Aliança Catalana, ha aconseguit en pocs mesos trencar el tabú de la immigració i marcar el debat polític a Catalunya. Això ha obligat la resta de formacions a adaptar el seu discurs i la seva estratègia per intentar neutralitzar l'amenaça que suposa per a les seves aspiracions electorals.

ERC i Junts són les víctimes propiciatòries de la irrupció d'Aliança Catalana als comicis del 12-M. El desembarcament de militants i dirigents de les dues formacions al partit de Sílvia Orriols els ha obligat a passar del silenci a l'ofensiva. Un cop demostrat que el cordó sanitari i mediàtic no és útil per frenar-los, republicans i postconvergents han optat per enfrontar-se directament a la seva proposta ideològica.

Esquerra fa setmanes que fa campanya contra els identitaris des de les xarxes socials i les seves terminals mediàtiques. En canvi, Junts ha adaptat la seva estratègia en immigració i seguretat per competir al mateix terreny que ells. Sembla que tant els uns com els altres, que fins ara intentaven no parlar d'Aliança Catalana, no tindran més remei que fer-ho a la competida campanya electoral que ve per davant.

El PSC i el Vox també parlen d'Aliança

Qui també ha parlat d'Aliança Catalana en els darrers dies ha estat Vox, en qui alguns veuen moltes similituds programàtiques. Ignacio Garriga va intentar marcar distàncies assegurant que el seu partit il·legalitzaria la formació de Sílvia Orriols pel seu posicionament independentista. És cridaner també que Vox estigui utilitzant per a la seva campanya el mateix eslògan que Aliança Catalana, “Salvar Catalunya”.

Aquesta mateixa setmana, el PSC ha trencat el tabú sobre la formació independentista de Sílvia Orriols. La nomenada número dos del partit, Lluïsa Moret, ha dit que “només descartem la ultradreta” en els pactes postelectorals, en referència a Vox ia Aliança Catalana. Els socialistes catalans insisteixen a no ser partidaris dels cordons sanitaris, però posen com a excepció el partit d'Orriols.

Al PSC creuen que Aliança Catalana no és una amenaça per a ells, i fins i tot pot ser un avantatge si divideixen el vot de l'independentisme. Salvador Illa mateix va donar mostres recentment d'un lleuger canvi en el seu posicionament amb la immigració il·legal. La seva intenció és combatre el discurs de l'“extrema dreta”, però diferenciar-se també del model bonista que defensa per exemple ERC.

Antiprocessisme i immigració, les cartes d'Orriols

Aliança Catalana encara no ha oficialitzat la seva candidatura, però ha deixat entreveure les seves intencions amb Sílvia Orriols com a cap de llista per Girona. Les seves cartes electorals seran la independència unilateral de Catalunya, el control migratori, la seguretat i la recuperació econòmica basada en la reindustrialització. El seu discurs es basa a “salvar Catalunya” dels partits processistes que han portat el país a la destrucció.

Si es presentés a les eleccions, la formació recolliria el vot independentista indignat i frustrat per la deriva del Procés. El fracàs de la llista cívica de l'ANC deixa orfes milers de votants que ara podrien recalar a Aliança Catalana. Això acarnissa encara més la lluita entre Junts, Esquerra i Aliança pel vot independentista.

Aliança Catalana ho té fàcil per retratar el fracàs del model migratori fomentat durant anys per ERC, Junts i el PSC. L'estigmatització que va poder funcionar durant un temps cada cop té menys recorregut, i molts ja no tenen por de mostrar el seu suport a la formació sense complexos. Tot això beneficia les seves expectatives electorals, però seran les urnes les que dictin sentència el proper 12 de maig.