La hipocresia d'ERC i Junts amb el cas Koldo

El Congrés dels Diputats celebrava sessió plenària aquest 21 de març. El cas Koldo i les informacions sobre la parella d'Isabel Díaz Ayuso van centrar el debat. Fins aquesta setmana, tant Esquerra com Junts per Catalunya havien mantingut un perfil baix, evitant demanar explicacions al PSOE. Pedro Sánchez no és només el seu soci, sinó que era el garant de la llei d'amnistia, condició indispensable per als processistes per sobreviure.

L'aprovació de la llei d'amnistia ha coincidit amb la convocatòria d'eleccions al Parlament de Catalunya. Puigdemont ja té el que vol i Pere Aragonès ja no depèn del PSC per aprovar res. La partida torna a l'inici i als uns i als altres els queda una vida extra per poder passar-se el joc.

Tot el silenci que ERC i els juntaires havien guardat sobre el cas Koldo al Congrés va volar pels aires dimecres. El diputat republicà Francesc Marc Álvaro agafava el micròfon per afirmar: "El senyor Pedro Sánchez va dir 'caigui qui caigui'. Perfecte, però senyor Sánchez, pensi també en els que ara són candidats a les eleccions i van ser ministres durant la pandèmia. Tothom haurà d'explicar moltes coses".

La referència a Salvador Illa era clara i fins i tot el diputat menys despert se'n va adonar. Just després va arribar el torn de Pilar Calvo, diputada de Junts, que posava més pebre a la salsa: "Tots dos s'hauran de treure la màscara i explicar quines butxaques es van omplir sota les seves responsabilitats polítiques", parlant d'Ayuso i Illa. Calvo es va qüestionar si el ministeri del líder del PSC va tenir "prou control" durant la pandèmia i va assegurar que "tan greu és no saber-ho com consentir-ho".

A un li costa veure Francesc Marc Álvaro, històric periodista moderat i al servei del poder, fer de portaveu d'Esquerra. Tampoc no s'acostuma a veure Pilar Calvo, la veu femenina del Barça a Catalunya Ràdio, fent de hooligan de Puigdemont des del Congrés. És el que té la Catalunya processista, suposo. Tornant al que és important, és curiós que ara ERC i Junts tinguin pressa a assenyalar Salvador Illa pel cas Koldo quan han estat callats més d'un mes.

El revelador silenci de Junts i ERC fins ara

No hem sentit Rufián ni Nogueras qüestionar la presumpta trama de corrupció del PSOE en cap moment. Ningú no parla de Pedro Sánchez i de la seva relació amb Ábalos i, per extensió, amb Koldo. Sembla, escoltant Marc Álvaro i Calvo, que Salvador Illa era el cap de la trama, el responsable directe dels fets. Una cosa és demanar explicacions a l'anterior ministre de Sanitat i l'altra és aprofitar unes eleccions per assenyalar a qui estaves fins fa una setmana fent negocis.

ERC i Junts assenyalen ara Salvador Illa per pur càlcul electoral. El cas Koldo va esclatar fa setmanes i ells estaven pendents de signar la llei d'amnistia. Pere Aragonès necessitava el PSC pels pressupostos i va callar. Puigdemont necessitava Sánchez per tornar a Catalunya i no va obrir boca. Ara, que anirem a votar el 12 de maig, les dues formacions no dubten a atacar Salvador Illa i demanar-li explicacions.

El que han fet aquesta setmana les dues formacions processistes és hipòcrita i assenyala les seves pors electorals. Un no pot estar un mes callat i ara voler aprofitar que el Pisuerga passa per Valladolid, a veure si així esgarrapa algun vot. Això no impedeix que si hi ha alguna prova contra Illa –cosa que de moment no existeix–, aquest hauria de sortir a explicar-se, és evident. El cas Koldo és tan fort, tan summament immoral, que hauria merescut molta més atenció d'Esquerra i Junts, pendents dels seus propis interessos que no pas del que realment importa.

De vegades sembla que tant Esquerra com Junts creuen que tot s'hi val, que la gent no s'adona de les coses. I ara que venen eleccions i realment veuen perillar les seves opcions, no dubten a fer servir qualsevol arma que tenen al seu abast.