Muntatge de Jordi Pujol amb Salvador Illa, Pere Aragonès i Carles Puigdemont
POLÍTICA

Tots contra Convergència mentre tots intenten ser Convergència

Junts, el PSC i ERC recuperen alts càrrecs de CiU per ocupar la centralitat política pocs dies abans de les eleccions

Durant anys, Convergència Democràtica de Catalunya era el llop, el dolent de la pel·lícula. No parlo de les seves corrupteles o la confusió entre país i partit, sinó una ideologia política de centredreta, de cert ordre. El Procés va virar tant cap a l'esquerra, que tot el que feia olor de conservador era el dimoni.

Dir convergents als de Junts era un insult, denigrar-los. I aquests s'ho van creure i es van acomplexar. Carles Puigdemont, de fet, encara pateix aquesta síndrome i prefereix no parlar d'ideologia per no mullar-se. Si s'hi fixen, al d'Amer li costa parlar d'impostos i fins i tot es va ficar en un embolic amb el Hard Rock per voler quedar bé.

Tot i això, alguna cosa està canviant a Catalunya. El parlament més d'esquerres d'Europa, que diu Jéssica Albiach, ja no ho serà tant a partir de diumenge i les tres esquerres més enllà del PSC patiran baixades en vots i escons. No és una cosa extraordinària, al contrari: el Parlament es normalitza després d'un Procés que va fer que gent d'ordre compartís lluita amb la CUP.

Hi ha dos exemples clars d'un canvi de tendència que començarà diumenge i que s'accentuarà els anys vinents. D'una banda, només cal veure en quins actes electorals veiem gent jove. La CUP pateix i molt per sumar primers votants, mentre que les noves dretes omplen els seus actes de nois de 18 a 20 anys. L'altre detall és la voluntat del PSC, ERC i Junts de recuperar certs valors i actius de CiU.

Muntatge amb un primer pla de Jordi Pujol amb cara seriosa i un pla mitjà curt de Carles Puigdemont amb cara de preocupació. De fons, una imatge de la façana del Palau de la Generalitat
Tots volen ser Convergència

Sembla que de mica en mica Junts es va desacomplexant i reivindica el seu passat convergent. Si deixem Puigdemont de banda, altres dirigents del partit ja fa mesos que prediquen un discurs més conservador. Ho hem vist amb els seus alcaldes al Maresme o en la figura de Jaume Giró. A la campanya, a més, han recuperat Jordi Pujol i Artur Mas, els dos presidents que ha tingut Convergència.

Junts cerca amb aquests moviments una centralitat que ara té el PSC. Salvador Illa va llegir molt bé el viratge wokista de Junts i no va dubtar a ocupar aquest espai amb figures com Espadaler o amb el suport de Sámper i Santi Vila aquesta setmana. Tot just l'altre dia, el líder del PSC es fotografiava amb Miquel Roca, un dels fundadors de CDC.

Fa la sensació que sectors econòmics i de la vella guàrdia política encara no es refien de Junts, que segueix sense trencar amb la CUP, i prefereixen l'opció socialista, molt menys d'esquerres a Barcelona que al Congrés, la veritat sigui dita.

Muntatge de Pere Aragonès i Artur Mas amb paperetes de la consulta del 2014

L'últim que s'ha volgut sumar al carro convergent és Esquerra, que a la pràctica fa un lustre que juga amb el peix al cove de Pujol. En aquestes eleccions presenta Carles Campuzano, conseller d'Aragonès des del 2022, i ha rebut el suport de Mas-Colell. Aquest mateix dijous ha sabut que antics càrrecs de CiU com ara Quim Nin, Montserrat Candini o Maria Victòria Forns votaran ERC.

Mentrestant, els Comuns i la CUP segueixen usant Convergència com a insult i retret electoral. Totes dues formacions poden patir una baixada electoral severa diumenge, potser perquè encara no han entès que alguna cosa està canviant. No és que torni Convergència, és que la gent demana una mica d'ordre i de sentit comú als seus partits.

➡️ Política

Més notícies: