El tortuós camí de l'amnistia: quan tornarà Puigdemont

Després de setmanes amb la paraula 'amnistia' en boca de tots —mitjans i bona part de la ciutadania—, la investidura sembla haver posat punt final a aquesta qüestió. No obstant, res més lluny de la realitat. Tot i que la negociació amb Carles Puigdemont ha estat àrdua i complexa, el camí de la polèmica norma no ha fet més que començar.

Dilluns passat, 13 de novembre, el PSOE presentava al registre del Congrés dels Diputats les 23 pàgines que componen la seva proposta. La Proposició de Llei Orgànica d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya veia la llum després de setmanes de discussió amb ERC i, especialment, amb Junts. La formació de Puigdemont, clau en la investidura de Pedro Sánchez, va imposar l'amnistia com a condició 'sine qua non' i va assegurar que no faria “pagaments per avançat”.

Tot i això, Puigdemont s'ha vist obligat a esmenar les seves pròpies paraules i els set diputats de Junts van investir Sánchez dijous passat. Ho van fer sense que la proposició de llei d'amnistia hagués fet un mínim pas en la seva tramitació. Els 'tempos' parlamentaris ho impedien i Junts, una vegada arribada la formació al terreny de la realitat després de temps a la utopia, va complir sense dir ni piu.

Abonada la factura de l'amnistia per avançat, Carles Puigdemont espera ara 'cobrar' el botí. Tot i això, haurà de tenir paciència: la llei que pot permetre el seu lliure retorn a Catalunya inicia el seu traçat i preveu un camí ple d'esculls. L'amnistia i, per tant, el retorn de Puigdemont després de sis anys fora d'Espanya encara trigarà uns mesos.

L'aplicació de la llei d'amnistia, qüestió de mesos… i de saltar esculls

Dilluns passat a la tarda, el PSOE —en solitari— va registrar al Congrés dels Diputats la proposició de llei d'amnistia. El pas següent és competència de la Mesa de la cambra: ha de qualificar la proposta, és a dir, decidir si el text pot iniciar la tramitació parlamentària.

Tot i que s'especulava amb la possibilitat que això passés a la reunió de la taula de dimarts 14, finalment no va ser així. La presidenta del Congrés, Francina Armengol, va aclarir que “actuarem com sempre, la proposta correrà el curs normal”. Normalment, la taula qualifica les propostes que es registren amb fins a 48 hores d'antelació, de manera que donar-li el vistiplau dimarts passat hauria vulnerat aquest costum.

Amb tota probabilitat, serà el pròxim dimarts, dia 21, quan la taula qualifiqui la proposta de norma. El tràmit només es podria aturar o endarrerir en el cas que els lletrats del Congrés en desaconsellessin la tramitació per indicis d'anticonstitucionalitat. Però el cert és que és altament improbable; més encara amb el nou lletrat major del Congrés, Fernando Galindo, procedent del 'sottogoverno' de Pedro Sánchez.

D'aquesta manera, dimarts 21 arrancaria la tramitació de la proposició de llei. Tal com demana el text mateix, es faria pel procediment d'urgència, fet que suposa escurçar els terminis habituals a la meitat. S'iniciaria llavors un període de quinze dies perquè el Govern pugui pronunciar-se o no sobre aquesta proposició.

El Congrés urgeix…

Transcorregut aquest termini i preveient que l'executiu no torpedinarà la proposta del PSOE, el Congrés haurà d'acollir un primer debat. En concret, el ple discutirà sobre si pren en consideració o no aquesta proposició, en una votació que haurà de comptar –ho farà– amb el suport dels socis parlamentaris del Govern. Aquest debat podria tenir lloc al voltant del pont de la Constitució.

Un cop superat aquest pas, s'obre un període d'una setmana perquè els grups polítics presentin esmenes: marxem a la setmana de l'11 de desembre. En cas que es presentin esmenes a la totalitat —PP i Vox ho faran de manera més que probable—, aquestes hauran de votar-se en ple i quedar rebutjades. En cas contrari, la proposició de llei decauria.

La proposició aniria aleshores a la comissió de debat corresponent que, en primer lloc, nomenarà una ponència. En una setmana, la ponència haurà de presentar un informe sobre la proposta, que es debatrà en comissió article per article. El treball de la comissió podria veure's culminat just abans de Nadal, esgotant els terminis.

El PSOE i els seus socis pretenen que la llei d'amnistia quedi aprovada inicialment al Congrés abans de final d'any. Per això, haurà d'esgotar els marges temporals i aprovar-se en ple —en tractar-se d'una llei orgànica, caldrà majoria absoluta— cap al 27 de desembre. Cal tenir en compte que el gener és un mes inhàbil al Parlament espanyol: no se celebren sessions plenàries.

… i el Senat frena

Culminada l'aprovació inicial del Congrés, el text passarà al Senat, on el PP compta amb una àmplia majoria absoluta. Gràcies a això, els populars reformaven la setmana passada el reglament de la Cambra Alta per alentir la tramitació de la llei d'amnistia. Amb el canvi, el Senat pot desestimar la tramitació d'urgència que demana la norma i frenar el dinàmic ritme amb què arribarà des de la madrilenya Carrera de San Jerónimo.

D'aquesta manera, el Senat bloquejarà durant dos mesos la llei d'amnistia, cosa que ja ens situa en ple mes de març. A més, el PP se servirà de la majoria absoluta que té a la Cambra Alta per proposar un veto o una esmena total a la llei. Tot i això, malgrat obstaculitzar i endarrerir la tramitació de la norma, el Senat no podrà fer efectiu aquest veto perquè l'hauria de ratificar un Congrés que compta amb majoria favorable a l'amnistia.

Així doncs, la proposició tornarà al Congrés, que tombarà els canvis que s'hagin produït al Senat. Es preveu que abans de finalitzar el mes de març la llei d'amnistia quedi aprovada de manera definitiva. La seva publicació al BOE —probablement l'endemà de la seva aprovació— suposarà la seva entrada automàtica en vigor.

La pilota, sobre la teulada del Suprem i de la Justícia Europea

Els tribunals afectats per l'amnistia comptaran amb dos mesos de marge –seguint el calendari, fins a finals de maig– per aplicar-la. Però la mera entrada en vigor de la norma aixeca les ordres de cerca i captura i les mesures cautelars dictades pels jutges. Això permetria la tornada de Carles Puigdemont i d'altres encausats pel 'procés' a Espanya de manera immediata.

Però just en aquest punt pot sorgir l'escull més gran per a l'amnistia; el més insalvable. El Tribunal Suprem, que haurà de revisar la sentència del 'procés' per amnistiar els seus condemnats, pot provocar la paralització de la norma. En aquell moment, el Suprem té la potestat de plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat, que haurà de resoldre el Tribunal Constitucional.

En paral·lel, pot plantejar alhora una qüestió prejudicial davant la Justícia Europea, que també provocaria la paralització de la norma. Tot i que el text de la proposició de llei intenta evitar aquestes suspensions normatives, com que les qüestions al Constitucional i a la Justícia Europea també afectarien aquest contingut, podrien quedar en suspens. D'aquesta manera, si bé l'aplicació de l'amnistia podria tenir lloc a la primavera, el Suprem podria aconseguir la paralització 'sine die'.

En definitiva, doncs, el tortuós camí de l'amnistia no ha fet res més que començar. A una complexa tramitació parlamentària s'hi uneix la voluntat de dilació del Senat i la potestat judicial del Suprem. No només no s'ha arribat a la meta sinó que qui canti victòria corre el risc de fer-ho massa aviat.