Toni Comín es resisteix a marxar: bolcat amb Palestina i molt a prop de Puigdemont

Toni Comín està vivint una mena de segon exili des que el seu partit, Junts, el va rellevar de la primera línia al front internacional. Assetjat per les acusacions de corrupció i una denúncia per assetjament sexual, s’havia convertit en una incomoditat per a Waterloo. La suspensió del seu escó d’eurodiputat per no haver jurat la Constitució va ser el pretext perfecte per apartar-lo.

La puntilla definitiva va ser el suport de Carles Puigdemont a la candidatura que rivalitzava amb Comín a les eleccions a la presidència del Consell de la República. A partir de llavors es va apartar dels focus a l’espera del moment oportú per tornar.

Durant aquests mesos a l’ombra, Toni Comín ha compaginat la defensa activa de la causa palestina a través de les xarxes amb la seva silenciosa militància al Moviment d’Esquerres. Es tracta d’una corrent vinculada a Junts en la qual també milita el diputat al Parlament Agustí Colomines. Comín, que va arribar a Junts procedent del PSC i d’ERC, es va afiliar a aquesta escissió del PSC el passat mes d’abril.

Tot i proscrit pels seus, Comín ha continuat mantenint una certa activitat a les xarxes defensant les principals línies argumentals de Junts. Per exemple, contra el missatge de la “normalització política a Catalunya” esgrimit pel PSC. O contra els atacs de Podemos a Junts pel seu posicionament en el tema de la immigració.

Tot i això, si hi ha un tema que l’ha obsessionat de manera compulsiva aquests últims mesos ha estat el conflicte a l’Orient Pròxim. Comín s’ha manifestat obertament a favor de la causa palestina, cosa, per cert, que el situa en direcció oposada al seu partit. Al seu compte de X hi ha desenes de missatges i publicacions retuitejades denunciant el "genocidi" a Gaza.

Assegura estar molt a prop de Puigdemont

La seva defensa de les causes internacionals li ha permès trobar un altre focus mediàtic lluny de la polèmica que el persegueix a Catalunya. L’exconseller i eurodiputat va ser convidat al juny a Euronews per parlar sobre la guerra comercial de Donald Trump. El cap de setmana passat va tornar al mateix programa per parlar sobre el "genocidi" a Gaza.

Mentrestant, ha col·laborat amb columnes d’opinió en alguns mitjans processistes com Nació Digital. Comín es resisteix a marxar tot i els escàndols durant la seva etapa com a dirigent al Consell de la República i a l’abandonament que ha patit per part del seu partit.

De fet, el mateix Toni Comín ha volgut reivindicar-se arran d’un polèmic article sobre els “soldats caiguts de Puigdemont”. L’eurodiputat no només va negar haver estat defenestrat, sinó que va aprofitar per afirmar que “aquesta setmana he estat dos dies a Waterloo reunit amb Puigdemont”. Comín assegura que la seva relació amb el president de Junts, “tant política com personal, és capaç de superar tots els accidents del camí”.

Comín s’ha significat en la política catalana per ser un supervivent amb una sorprenent habilitat camaleònica. Ara prepara a poc a poc la seva nova oportunitat, tot i que sap que ho té difícil. No només pel fosc passat que el persegueix, sinó també pel seu complicat encaix ideològic en un partit que està virant acceleradament cap a la dreta.