Xavier Rius Terrenys gratuïts a Lleida per fer una mesquita
El 2007 es va cedir amb aquesta finalitat i per quatre anys un solar en un polígon industrial, però les obres mai no es van iniciar i va expirar l'acord
Dels 641.000 musulmans que hi ha a Catalunya –254.000 amb nacionalitat espanyola- uns 53.000 viuen a la província de Lleida. Gran nombre d'ells resideix a la capital, especialment al Centre Històric. Tot i això, a la capital de la Catalunya interior no hi ha cap mesquita digna d'aquest nom.
Sí que hi ha diversos petits oratoris que no són capaços d'acollir els precs multitudinaris dels divendres, especialment durant el Ramadà. Ara, i com que la comunitat musulmana més important no té des de mitjans de mes un lloc per resar, l'Ajuntament els cedirà terrenys gratuïts. No és la primera vegada que es fa.
Desallotjats
Fins avui, el més semblant a una gran mesquita que hi ha a la ciutat era el Palau de Vidre, que es feia servir com a solució improvisada. Es tracta, en concret, d'un antic palau de congressos construït el 1965 que es fa servir com a pavelló firal secundari. Ara, s'ha començat a reformar i la comunitat Ibn Hazm, la més nombrosa de la ciutat i que el feia servir per al culte, ha de deixar d'utilitzar-lo. A canvi del dret d´ús, pagaven un lloguer mensual d'uns 2.000 euros a Fira de Lleida, propietària de l´immoble.
La comunitat esmentada disposava fins al 2011 d'un oratori on cabien 200 persones i que va ser clausurat per superar l'aforament reiterades vegades. No n'hi havia per menys: l'oració dels divendres que organitza congrega prop de mil persones cada setmana. La setmana passada, amb el Palau de Vidre ja en obres, van resar sota un dels ponts que creuen el Segre.
No era la primera vegada que es veien obligats a una cosa semblant. Quan el Palau de Vidre s'ocupa amb algun esdeveniment, els musulmans d'Ibn Hazm resaven en altres pavellons firals. Van arribar, també i fins i tot, a fer-ho sota una marquesina metàl·lica del parc dels Camps Elisis. Els Camps Elisis és l'espai on cada any se celebra l'Aplec del Cargol. Ibn Hazm va ser, per cert, un teòleg i poeta andalusí que va viure entre el 994 i el 1064.
Solar municipal
Amb el Palau de Vidre en obres gràcies als fons Next Generation, la comunitat musulmana de Lleida es queda sense lloc per resar. De moment, l'Ajuntament els ha promès una concessió sobre un solar municipal que disposi de les característiques necessàries per complir la normativa que regula els centres de culte.
A Lleida, la normativa actualment en vigor no permet temples o oratoris amb capacitat superior per a 200 fidels dins de la trama urbana. Per això, el 2007 es va arribar a signar un protocol entre l'Ajuntament i la comunitat Ibn Hazm per construir una mesquita al Polígon Industrial El Segre.
En l'esmentat protocol, es fixava un termini de quatre anys per construir el temple, però la comunitat no va iniciar cap obra. Què es va fer llavors? Cedir el Palau de Vidre a canvi del lloguer esmentat, però això ja no es pot fer.
Ara, segons tot indica, es tornarà a fer el mateix que el 2007: cedir un solar i rubricar algun tipus de protocol. Ara els musulmans escometran alguna obra o caldrà buscar una nova solució d'emergència?
Més notícies: