Comença la subhasta de Pedro Sánchez

Arriben els darrers compassos del teatre que des de fa setmanes viu el Congrés dels Diputats i tots els actors es preparen per als darrers actes. Pedro Sánchez ja té l'encàrrec de Felip VI per anar a la investidura. El líder socialista encara no té gairebé cap suport assegurat. Però ja entrem en la fase decisiva per saber si tindrem un Frankenstein 2.0 o si, per contra, anirem a una poc probable -però tampoc descartable al 100%- repetició electoral.

Un cop es fixi la data per a la investidura de Pedro Sánchez, el cronòmetre començarà a comptar per a tots. Arriben els dies decisius i tots els partits en reforçaran la gesticulació. Això sí, ho faran calculadament perquè la corda no es trenqui del tot. I és que, almenys de portes per a fora, cap d'ells aposta per haver de tornar a acudir a les urnes -tot i que a alguns els perjudicaria més que a d'altres-.

Els seus socis redoblen la pressió... però sense que es trenqui la corda

Sumar sortia aquesta setmana a explicar que “estem molt lluny d'arribar a un acord” amb el PSOE. Yolanda Díaz sorprenia amb aquestes paraules que ni els seus no s'han cregut. Les enquestes no els afavoreixen de cara a una repetició electoral i, a més, s'han enfangat fins a dalt perquè socialistes i Carles Puigdemont apropessin postures. Massa risc per a ells anar de nou a eleccions.

Pedro Sánchez sap que, per poc que cedeixi, pot donar per segur els vots de la formació de Yolanda Díaz. És un cas semblant al de Bildu, BNG i Esquerra. Els tres partits nacionalistes ja han deixat clara de manera reiterada la seva voluntat de no anar a una repetició electoral i, amb alguna concessió que una altra, el PSOE hi pot comptar per a la sessió d'investidura.

Els que posaran més contra les cordes Pedro Sánchez són PNB i Junts. Són les dues formacions que s'han mostrat més reticents a pactar amb el PSOE, si més no comparat amb els altres partits esmentats anteriorment. Però tant els uns com els altres són conscients del risc d'anar a repetició electoral.

Perquè tornar a les urnes els pot fer perdre la posició actual. Una posició actual que no només els permet ser decisius a la sessió d'investidura. També ho seran cada vegada que Sánchez necessiti una majoria al Congrés, com ara quan toqui negociar els pressupostos. I amb un PSOE disposat a anar cedint davant seu a canvi de seguir al poder, l'escenari és ideal per a ells.

En el partit de Puigdemont, a més, tornar a acudir a les urnes comporta el risc de perdre el grup parlamentari propi -i tots els diners que comporta- que han pogut formar gràcies al PSOE.

En qualsevol cas, arriba la subhasta final de Pedro Sánchez. Els socialistes saben que donant concessions -més o menys assumibles- davant els nacionalistes i independentistes, no corre perill la seva -fràgil- majoria al Congrés. Ha estat així en els darrers quatre anys i és més que probable que ho segueixi sent en els propers quatre.