Tensió a ERC: dimissions i peticions a Oriol Junqueras perquè dimiteixi

ERC representa com ningú la crisi del processisme. El progressiu distanciament entre la direcció del partit i les bases ha esclatat en una crisi interna que obliga a una catarsi per no naufragar. A l'horitzó hi ha les eleccions autonòmiques catalanes, el febrer del 2025, i l'estratègia que cal seguir.

Una part important de les bases vol recuperar la via unilateral i per això necessiten treure's d'enmig Oriol Junqueras. A l'altra banda hi ha els líders orgànics, Oriol Junqueras i Marta Rovira. I en tercer lloc hi ha Pere Aragonès, que des del càrrec institucional de President disputa el control del partit a Junqueras i Rovira.

Les lluites internes han provocat un cisma des de les organitzacions territorials fins a lestructura nacional. No només per la divisió evidenciada en lelecció dels càrrecs, sinó també per la rebel·lió i la insubmissió duna part de les bases. Això ha derivat en dimissions i peticions de dimissió a Oriol Junqueras.

Tots contra Junqueras

Després d'una dècada al capdavant del partit, l'estrella d'Oriol Junqueras ha perdut brillantor i les bases demanen un relleu a la direcció. El líder republicà sempre ha dit que quan sigui un destorb farà un pas al costat. Però en uns mesos la llei d'amnistia el rehabilitarà al càrrec i vol un últim assalt amb Puigdemont.

Això recrueix la guerra entre Oriol Junqueras i Pere Aragonès per liderar el partit i la candidatura a les properes eleccions. El sector de Junqueras creu que el Procés s'ha acabat i que ha arribat l'hora del pragmatisme. S'inclinen per un govern progressista que referma la seva aliança amb els socialistes a Madrid.

Per contra, el sector Pere Aragonès no renuncia a reconstruir ponts amb Junts i intentar la reconstrucció de la unitat independentista. D'aquesta manera, les bases radicals i el sector Pere Aragonès coincideixen a Oriol Junqueras en la seva oposició. Això augmenta les veus que demanen que el president del partit faci un pas al costat.

Nous líders i noves estratègies

La realitat és que ERC ha esdevingut un partit sense governança i ple de rumors i conspiracions. Ningú no sap exactament qui pren les decisions, mentre històrics càrrecs del partit comencen a rebel·lar-se contra la presidència. Junqueras semblava tenir-ho tot sota control, però les coses han canviat.

A mesura que s'acosten les eleccions, sectors cada cop més amplis demanen un relleu a les estructures de poder. Exigeixen una correlació més gran entre les bases i la direcció, però també una rectificació en l'estratègia. En el fons de tot hi ha el mitjà a acabar sent un partit marginal al nou tauler polític català.

Els sectors radicals adverteixen que acostar-se al PSC provocarà una fugida de militants i votants a l'espai de Junts per Catalunya. O de l'independentisme indignat, que està intentant articular una plataforma electoral i amenaça de dessagnar els partits tradicionals. Per fer front als nous reptes, diuen, el partit necessita nous lideratges i noves estratègies.