El temps corre contra Alberto Núñez Feijóo i ja passa factura al PP català
Génova evita nomenar candidat Alejandro Fernández, però el rellotge segueix corrent i els altres partits ja comencen la seva precampanya electoral sense esperar el PP
Falten 52 dies per a les eleccions catalanes i el Partit Popular encara no té candidat oficial. Tot indica que serà Alejandro Fernández, l'actual líder, però Alberto Núñez Feijóo evita fer-ho públic. En un inici intentava buscar algun substitut de garanties –cosa que sembla no haver trobat–, mentre que ara no sap com confirmar-lo sense semblar que ha perdut la partida. El problema, tant per a Feijóo com per als populars catalans, és que el temps corre, els altres partits ja estan fent campanya i ells continuen esperant.
El discurs oficial de Gènova és que s'està pactant amb Ciutadans les condicions per a una coalició electoral. Tots dos partits concorrerien junts i se sumarien a les llistes personalitats de l'entorn constitucionalista de Catalunya. El que passa és que tenen poc temps per confirmar la coalició i des de Barcelona no agrada que la decisió es prengui a Madrid. En aquest context, Alberto Núñez Feijóo podria trobar una sortida al seu propi laberint: ell decideix les condicions de l'acord amb Ciutadans, però Alejandro Fernández és el candidat.
Mentrestant, Ignacio Garriga ja exerceix com a candidat in pectore de Vox i s'ha llançat pel vot constitucionalista. Les perspectives del partit d'Abascal a Catalunya no són dolentes i competirà amb el PP per a un espai polític a l'alça i que a més a més es vol repartir els escons de Ciutadans. Cada dia que passa el PP sense candidat oficial a Catalunya és un autogol, cosa incomprensible quan són a les portes d'un resultat electoral òptim.
Les bases, amb Alejandro Fernández
Tres de cada quatre juntes locals del PP català són al costat d'Alejandro Fernández. Regidors populars i diputats catalans han mostrat el seu suport a les xarxes amb l'etiqueta #YoConAlejandro. Fins i tot Esperanza Aguirre ha parlat públicament a favor del de Tarragona. El problema és que a Gènova no obliden el pols que va presentar i creuen que el seu actual president a Catalunya no casa amb determinats sectors catalans, com Foment o la Cambra de Comerç.
L'estratègia de Feijóo passa per un PP catalanista, a l'estil del seu paper a Galícia, cosa que Alejandro Fernández ni vol ni pot representar. El líder català creu que la formació ha de ser dura amb el processisme, més ara després de la llei d'amnistia i els seus acords amb Pedro Sánchez. Feijóo representa una moderació que a Catalunya s'entén en certa manera com a rendició.
El que queda clar és que l'estratègia de Madrid està molt lluny de la de Barcelona i aquí Alberto Núñez Feijóo té un problema. Si fa fora Alejandro Fernández, haurà d'explicar molt bé per què, més ara que el tarragoní gaudeix de popularitat i bones perspectives electorals. Si el manté, però triga dies, està donant via lliure a altres formacions per esgarrapar vots i qüestiona el lideratge del candidat.
En política, deixar les decisions per més endavant mai no porta bons resultats. El lideratge no vol dir mà de ferro o exigir servitud, ben al contrari. Feijóo ha d'entendre que Alejandro és un actiu del PP català, segurament amb els dos alcaldes que té, el més important. Els invents improvisats i per venjança mai no funcionen.
Més notícies: