Els tapats per liderar la llista de Junts a les eleccions al Parlament

De mica en mica es va dilucidant el camí de Junts cap a una cita clau com les properes eleccions al Parlament. Carles Puigdemont es vol presentar a les europees i que Jordi Turull sigui el candidat a les catalanes. Si la llei d'amnistia no arriba a temps i Turull continua inhabilitat, el substitut natural seria Josep Rull.

Però el partit es troba en ple procés de reorganització interna, i és previsible que en els propers mesos hi hagi ascensos i caigudes a l'organigrama. Així, Puigdemont tindria un pla B amb una sèrie de noms per donar la sorpresa a Catalunya. L'expresident vol un candidat solvent per plantar cara als seus adversaris.

Sobretot al PSC, a qui les enquestes donen com a clar favorit, i a ERC, el gran rival a batre a l'arc independentista. Jordi Turull compte amb pes orgànic però no té carisma per afrontar el repte de remuntar les enquestes. Per això Puigdemont estudia altres noms que podrien aconseguir l'efecte sorpresa.

Josep Rius, una opció de partit

Un dels favorits és Josep Rius, regidor per Barcelona, diputat al Parlament, portaveu del partit i home molt proper a Puigdemont. Tots dos van estrènyer llaços quan Rius va ser cap de gabinet de Puigdemont quan era president. Aquests darrers anys ha estat un dels lloctinents de l'expresident a Catalunya, executant amb lleialtat la línia política que aquest anava marcant des de Waterloo.

Josep Rius procedeix del PDeCAT, i la seva candidatura aniria d'acord amb el gir que està experimentant Junts cap a la vella convergència. Amb la seva designació, Puigdemont no només apuntalaria el seu poder, sinó que també assestaria un cop definitiu al sector integrista de Laura Borràs. El missatge seria clar, cop de timó i adéu a les aventures rupturistes.

Josep Rius és algú ben vist dins del seu partit, i entre la militància generaria menys divisió que el mateix Turull. A favor seu hi ha l'ascens que ha experimentat els últims mesos dins del partit. La seva influència s'ha notat com a portaveu en un moment crític per a la formació, però també com a ariet de les maniobres de Puigdemont per frustrar el pacte de Xavier Trias amb Jaume Collboni a Barcelona.

Jordi Puigneró, l'aposta radical

Un altre dels homes de Puigdemont amb opcions és Jordi Puigneró. La seva amistat ve de lluny i es va enfortir amb el suport públic mostrat per Puigdemont quan Pere Aragonès el va cessar de la vicepresidència del Govern. El seu paper dins del partit va disminuir, fins a quedar relegat a un cinquè lloc de la llista municipal de Sant Cugat del Vallès.

Convergent de primera hora, Jordi Puigneró va iniciar la seva militància política a les joventuts de Convergència Democràtica de Catalunya (JNC). Va demostrar la seva alineació sense fissures amb el Procés com a secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital, sota la presidència de Carles Puigdemont. La seva major contribució va ser el projecte de digitalització de la República Catalana que havia de néixer.

En els darrers mesos ha tornat a l'actualitat per polèmiques com els insults a Jordi Cañas, de Ciutadans, o l'enquesta municipal sobre immigració. Puigneró representa el sector convergent més independentista, i en aquest sentit seria una aposta més radical. Però defensa també el gir que està efectuant el partit, per exemple amb la defensa d'una posició més dura amb la immigració.

Jaume Giró, candidat de prestigi

Una candidatura ben diferent de les dues anteriors seria Jaume Giró, exconseller d'Economia i Hisenda. Aquesta seria una aposta pel prestigi i l'eficiència, per atraure un electorat més transversal cap a una opció pragmàtica. Cosa que té molt de sentit ara que Junts vol tornar a ser el partit de l'ordre i el seny a Catalunya.

La bona connexió amb el món empresarial seria un bon reclam per a Junts per presentar-se com l'aposta per la reactivació econòmica a Catalunya. A més, Giró és algú molt ben vist i respectat per altres partits. Això permetria a Junts atraure altres votants, per exemple d'ERC, però també ampliar el ventall de possibles aliances postelectorals.

El seu handicap és que va començar com a independent i només forma part de l'estructura de Junts des del 2022. La seva seria una bona candidatura a nivell estratègic, però menys d'acord amb la necessitat de control polític que ara necessita Puigdemont per centralitzar el seu poder. En tot cas, el seu nom suposaria el cop de porta definitiu a les aspiracions independentistes i una aposta clara per la gestió de l'ara.