S'agreuja la guerra entre Podemos i Sumar
Ione Belarra i Yolanda Díaz es tiren els plats pel cap per culpa de Marta Lois
Que Sumar no és un partit a l'ús és ben sabut: a la coalició situada a l'esquerra del PSOE coexisteixen molts partits. Tants com catorze autonòmics i sis nacionals. Entre aquests sis darrers hi ha la històrica Esquerra Unida i Podemos. Podemos, que ningú ho oblidi a hores d'ara, segueix sent la marca a l'esquerra del PSOE que millors resultats electorals ha obtingut des del 1977. Per això, Ione Belarra no consenteix que Marta Lois li passi la mà per la cara.
Portaveu per a Marta Lois
L'esquinçament ha arribat després de decidir Marta Lois, portaveu parlamentària de Sumar, deixar Podemos fora del repartiment de portaveu al Congrés. Belarra, en entrevista a RNE, no es priva de res: la seva camarada Marta, diu Ione, no té “experiència parlamentària” i Yolanda Díaz, creu Belarra, s'ha equivocat elegint-la.
L'encara ministra de Drets Socials parla fins i tot d'error: “És una manca de coneixement de com funciona el sistema parlamentari”. Ione, i Podemos i Pablo Iglesias parlen per la seva boca, creu que no es pot “silenciar forces polítiques estatals, particularment Podemos”. Marta Lois procedeix de Compostela Aperta, confluència d'esquerres que va governar a Santiago amb Martiño Noriega. Ara, allà governa el PSOE. Haver estat portaveu en un ple, creu Belarra, no atorga prou galons per passar a ser-ho de tot un grup parlamentari.
Corregir?
La ministra desafia Yolanda Díaz donant per cert que és qüestió de temps que corregeixi el que considera un “error greu”. Llança, a més, un avís a navegants i adverteix que Podemos “no deixarà de fer política”. Adverteix que els vots dels diputats que Podemos té a Sumar podrien no ser un sí a Sánchez en una eventual investidura?
De moment, sobre la reunió de Yolanda Díaz amb Puigdemont a Brussel·les, Podemos no diu res de dolent. "El fonamental és que el PSOE reconegui com a actor legítim Junts", assenyala Belarra. Segons com, potser no caldrà res: Sánchez, expliquen té un Pla B i sap que, després d'una eventual repetició d'eleccions, els plats trencats els pagarà Sumar i no ell... Sí, el bipartidisme aguaita i, si hi ha ocasió, tornarà per la porta gran.
Més notícies: