Suïssa, el refugi dels 'processistes' progres a l'epicentre neoliberal d'Europa

Durant la setmana que deixem enrere, Suïssa ha pres part del protagonisme de l'actualitat política a Catalunya. I no per cap acusació fosca relacionada amb el sistema bancari del país helvètic ni cap altre estratagema de similar calibre. Suïssa ha tornat a ser el país escollit per un polític independentista per refugiar-se en veure's involucrat en una investigació judicial.

Ens referim, com tothom sap, al diputat d'ERC Rubén Wagensberg. El polític republicà apareix al sumari del cas que investiga les mobilitzacions organitzades pel grup Tsunami Democràtic. El jutge Manuel García-Castellón assenyala Wagensberg com a implicat per terrorisme, cosa que, segons allò que ha transcendit aquesta setmana, ha afectat directament la salut mental del diputat.

Wagensberg es troba de baixa laboral des del desembre. Afirma haver-se instal·lat provisionalment a Suïssa per superar aquest episodi d'ansietat i pànic que travessa per la seva inclusió a la causa. A més, treballarà en la seva defensa; encara que no està oficialment investigat per la seva condició d'aforat, en ser membre de la mesa del Parlament.

Rubén Wagensberg, de l'activisme a la política per 97.500 euros anuals

I és que Rubén Wagensberg, diputat electe per ERC, és el secretari quart de la mesa del Parlament des que va arrencar aquesta legislatura, el 2021. Aquest és el segon mandat de Wagensberg com a diputat, que va ser un dels fitxatges d'ERC per a les eleccions del 2017, com a número 9 per Barcelona. Amb el càrrec actual, percep una retribució anual bruta de 97.500 euros, entre sou base i complements: gairebé 7.000 euros mensuals.

Wagensberg va adquirir certa notorietat el 2016 i el 2017, com a portaveu de la campanya 'Volem acollir', en defensa de l'arribada de refugiats a Catalunya. El seu activisme pro-immigració va posicionar Wagensberg a l'òrbita d'ERC, que va consumar el seu fitxatge pocs mesos més tard. Encaixava a la perfecció al perfil d'un fitxatge jove i amb visibilitat; amb certa ascendència entre el sector més 'progre' i 'woke' de la població.

De la campanya 'Volem acollir', organitzada des de la plataforma 'Casa nostra, casa vostra', Wagensberg va saltar a la política activa. Ho feia en un moment frenètic de la política catalana, on els fitxatges independents reforçaven les candidatures 'indepes' en el seu propòsit —res més que paraules— de fer efectiva la independència. En aquest context, segons el jutge García-Castellón, Wagensberg s'hauria implicat en l'organització del Tsunami Democràtic.

Wagensberg, el quart polític independentista que escull Suïssa com a destí

La seva presumpta implicació en aquest exercici d'activisme realitzat des de la política l'ha empès a fugir a Suïssa de manera “momentània”. Wagensberg no és l'únic polític 'indepe' que ha escollit el país helvètic per 'refugiar-se' del que el seu propi entorn polític qualifica recurrentment com a “persecució judicial”. Són àmpliament coneguts els casos de Marta Rovira i Anna Gabriel, que es van traslladar a Suïssa de forma permanent.

La secretària general d'ERC va deixar Catalunya fa sis anys, després de ser citada pel jutge Llarena, i encara no hi ha tornat. Anna Gabriel es va instal·lar a Suïssa unes setmanes abans, el febrer del 2018, i va tornar per sorpresa l'estiu del 2022, compareixent davant el Tribunal Suprem. També a l'estiu del 2022, Jordi Cuixart, ja indultat, va anunciar que es traslladava a viure a Suïssa i s'ha mantingut, des d'aleshores, completament al marge del focus mediàtic.

A aquests tres noms s'hi ha unit aquesta setmana el de Rubén Wagensberg, que completa la nòmina independentista al país transalpí. Dos membres d'ERC, una de la CUP i l'expresident d'Òmnium Cultural: tots ells, defensors de la causa independentista i amb una ideologia marcadament d'esquerres. El seu país de 'refugi', paradoxalment, es regeix per un sistema que és absolutament contrari als principis que ells representen.

Suïssa, un model de país que és de tot menys 'progre'

Indubtablement, Suïssa és el paradigma d'un Estat capitalista i amb un sistema econòmic obertament neoliberal. L'índex anual que publica la Fundació Heritage situa Suïssa com el país europeu més lliure econòmicament i el segon del món. La seva obertura al comerç internacional i a la llibertat comercial es constata en tractar-se del país amb més tractats aprovats en aquest àmbit.

A més, es tracta d'un dels països amb una càrrega impositiva més baixa. El percentatge d'IRPF o de cotitzacions a la seguretat social són dels més reduïts dels països de l'OCDE.

A més del lliure comerç i la quasi inexistent intervenció estatal, l'altra pota de qualsevol estat neoliberal és la defensa de la propietat privada. En aquest sentit, l'Índex Internacional de Drets de Propietat ha situat Suïssa de forma reiterada, en els darrers anys, a les primeres places. Són dades, doncs, que reforcen la idea d'un Estat on imperen principis que s'allunyen dels defensats per Rovira, Gabriel o Wagensberg.

I no és que Suïssa, per aplicar aquest model sociopolític, obtingui resultats discrets en l'àmbit econòmic. És el país líder en l'Índex de Desenvolupament Humà de l'ONU, té una baixa taxa d'atur i és el país amb més qualitat de vida del món segons US News & World. Per cert: el partit més votat a les eleccions de l'octubre passat va ser, amb un 29% de sufragis, l'SVP, qualificat sovint de formació ultradretana.

Però hi ha molt més: la contradicció de defensar un model de país i traslladar-se a un estat de principis oposats es troba en altres àmbits. Un és el migratori, que afecta especialment un Rubén Wagensberg, que va aconseguir repercussió com a activista en aquesta qüestió. Suïssa va prohibir per referèndum el 2021 l'ús de burques i niqabs en espais públics i va fer el mateix, fa més d'una dècada, amb la construcció de minarets.

La taxa d'immigració és baixa i la procedent de països de majoria musulmana és gairebé anecdòtica. El control migratori és un dels pilars a Suïssa, un estat on la taxa de criminalitat és més baixa que a tota la Unió Europea excepte Estònia i Eslovènia.

Tal com les xarxes socials han assenyalat durant la setmana, no deixa de sorprendre el contrast que suposa la ideologia de Wagensberg, Gabriel, Cuixart o Rovira amb el seu país de residència. Tot i defensar un model d'estat radicalment contrari, tots quatre han trobat a Suïssa el 'refugi' que buscaven sense reparar en el xoc ideològic que això suposa. Una situació que, sens dubte, evidencia la contradicció d'algunes de les cares més destacades del 'processisme' progre.