Suècia, el paradís bonista fallit que ara rebaixarà l’edat penal als 13 anys

Els països nòrdics van ser durant molt de temps l’avantguarda del somni progre multicultural a l’Europa de la prosperitat. Quan el castell de naips s’ha ensorrat a la velocitat de la llum, aquests països han estat els primers a abandonar el bonisme per abraçar el pragmatisme. Suècia n’és el millor exemple: un paradís woke fallit on els estralls de la delinqüència han obligat a fer un gir dràstic.

A la dècada dels noranta, Suècia era un oasi progressista amb les taxes de criminalitat més baixes d’Europa i un dels països més segurs del món. La política de fronteres obertes i la proliferació del narcotràfic, sumat a una legislació especialment laxa, van convertir aquest país en base internacional del crim organitzat. En l’última dècada la violència es va disparar fins a nivells propis d’altres regions del món.

Les xifres són alarmants: el 2023 el país va assolir el seu màxim històric de morts per trets (63) i atemptats amb bomba (149). El principal problema són les bandes de carrer. Segons dades del Ministeri de l’Interior, el 2025 Suècia tenia 17.500 membres en bandes criminals, 1.700 dels quals, un 13%, eren menors de 18 anys. A això cal afegir-hi l’augment dels homicidis i les violacions, comesos en un alt percentatge per persones extremament joves.

Mesura dràstica per aturar el problema

Ara el govern conservador d’Ulf Kristersson impulsarà una reforma del codi penal per reduir la responsabilitat als 13 anys en casos de delictes greus. Això inclou aquells delictes castigats amb més de quatre anys de presó, inclosos l’assassinat i la violació.

El ministre de Justícia suec, Gunnar Strömer, ha justificat la mesura en una “situació d’urgència” com en la qual es troba el país. Ha recordat que l’any passat 52 menors de 15 anys van estar implicats en investigacions judicials per actes criminals.

Actualment, com que no són responsables penals, els menors de quinze anys s’han convertit en carn de canó de les bandes criminals per fer ajustos de comptes. El govern introduirà aquesta mesura a partir del 3 de juliol per un període de cinc anys. Després la revisarà per a la seva prolongació o la seva derogació. És, en tot cas, un intent de revertir la tendència davant d’una situació límit.

Això sí, la reforma preveu que els menors de 15 anys que siguin condemnats rebran una pena inferior a la d’un adult. Així que per un assassinat rebrien d’un a quatre anys. A més, els jutges tindran la possibilitat de commutar la pena per un càstig alternatiu. En tot cas, suposa un canvi significatiu respecte al sistema actual, que envia els menors a un centre d’acollida o els torna a les seves famílies.

Obre un debat social

A Espanya hi ha un debat social obert des de fa anys sobre la conveniència de rebaixar l’edat penal en delictes greus i molt greus. Això evitaria casos com el del Rafita, l’assassí de Sandra Palo que mai va passar per la presó i després ha tingut una vida dedicada a la delinqüència. Però convida també a un debat més profund sobre la revisió d’un sistema penal excessivament garantista.

Suècia és l’exemple de com alguns països estan intentant mitigar per la via ràpida les conseqüències d’anys de polítiques bonistes fracassades. És també una mostra sobre com ha oscil·lat ideològicament la ciutadania europea, com a resultat d’aquest fracàs. 

Un exemple extrem de mesures dràstiques per reduir la criminalitat és el de Nayib Bukele a El Salvador. El seu èxit en la reducció de la violència en un país pres pel crim organitzat l’ha convertit en referent per a altres estats. El seu ressò arriba a Europa, on malgrat les reticències cada vegada són més els governs que aproven mesures que fa anys eren impensables.