'Stalin com a generalíssim va ser un desastre'

L'historiador britànic Iain MacGregor va publicar el desembre de l'any passat “El faro de Stalingrado”, que acaba de sortir en castellà (Àtic dels Llibres, 413 pàgines, 24,60 euros).

L'autor s'afegeix així a una llista llarga d'historiadors que han tractat el tema. Com Antony Beevor, Ziemke, David Glantz, Jason Mark, Jean Lopez, William Craig, entre d'altres i ho fa amb nota alta.

L'entrevista té lloc a l'Hotel Catalonia Ramblas, al carrer Pelai 28 de Barcelona, seu durant gairebé cent anys de La Vanguardia. Com que hi vaig treballar gairebé quinze anys m'ha entrat nostàlgia.

De fet, he estat a punt de fer-li la foto al costat d'una palmera del vestíbul. Però com que a la ciutat russa van arribar fins als 40 graus sota zero no m'he atrevit. No vull ni pensar com havia de ser una guàrdia de nit amb aquestes temperatures. I amb els soviètics aguaitant.

MacGregor centra el llibre en un sol edifici: el que ha passat a la història com la Casa de Pavlov, pel nom del sergent soviètic que va ajudar a conquerir-la. Un immoble en terra de ningú que era un lloc immillorable d'observació i que va ser repetidament atacat pels alemanys.

L'autor, que ha bussejat als arxius russos, també ha tingut accés a documentació inèdita, com les memòries no publicades del general alemany Friedrich Roske que va ser el que va negociar la rendició en nom del mariscal Paulus.

Una història tràgica: va sobreviure a la batalla, va sobreviure al captiveri -tretze anys a Sibèria- i, quan va tornar, es va suïcidar per Nadal tot just un any després del seu retorn.

Queda fatal perquè hem començat parlant d'un altre historiador britànic Antony Beevor, però MacGregor també és partidari de la història de les persones en comptes de les grans batalles.

Surto de la trobada convençut que va ser una 'batalla moral' -encara que el règim de Stalin no es diferenciava tant del de Hitler- en què, com diu, “la disciplina, motivació i creences” van jugar per als russos un paper important.

“No era només qüestió de recursos, també de lideratge” afirma respecte a Vasily Chuikov, el mariscal soviètic que tenia el lloc de comandament a “cent o dos-cents metres de primera línia”.

I hem acabat parlant dels errors militars de Stalin, encara que en va acabar aprenent. El dictador soviètic va pensar, a l'estiu del 1942, que “la següent ofensiva seria més del mateix: intentar conquistar Moscou”.

També que Franz Halder, el cap de l'alt estat major de la Wehrmacht, ja va advertir al setembre del risc que corrien els flancs. "Halder estava decididament en contra d'una ofensiva al sud", explica.

“De fet molts alts comandaments sabien que no tenia ni els homes ni els recursos per conquerir la Unió Soviètica”. Però Hitler s'hi va entossudir i pensava que, al primer cop, “l'URSS col·lapsaria”.

“Stalin com a generalíssim va ser un desastre”, afirma. “Milers de soviètics van morir o van ser capturats per culpa seva”, prossegueix. Però "va acabar aprenent dels errors i delegant al mariscal Zhukov". També hem parlat de la famosa ordre 227, la de cap pas enrere. Però això ja ho deixo per a l'entrevista.

Tot seguit teniu l'entrevista completa: