Sorpasso del PP a ERC i a Junts

Alberto Núñez Feijóo difícilment arribarà a la Moncloa. I el PP ha quedat lluny dels 150 escons somiats. Fins i tot a Catalunya on han pujat fins a sis, però insuficient de totes totes.

Però la veritat és que, en vots, ha quedat davant d'Esquerra i Junts. El Partit Popular, en efecte, ha obtingut 469.000 sufragis. El 13,34 %.

Per sobre dels 462.000 vots d'ERC (13,16 %) i els 392.000 de Junts (11,16 %) encara que, en escons, republicans i juntaires n'han obtingut set respectivament.

Els populars catalans no guanyaven Esquerra des de les eleccions generals del 2011 i, almenys en aquest sentit, han sortit de l'ostracisme. També han tret més vots que CiU al seu dia o Junts ara.

A més, l'independentisme s'ha quedat per sota del milió de vots (954.000) perquè, als anteriors, cal afegir els 98.000 de la CUP encara que amb el 2,8 % ni tan sols van arribar al 3 % necessari.

El PP català, doncs, ha recuperat centralitat després de la llarga travessia del desert dels anys del procés.

De fet, la penitència per als populars va començar molt abans. Amb el Pacte del Tinell, l'acord que va portar el PSC, ERC i ICV a la Generalitat el 2003.

Després de la majoria absoluta d'Aznar, les esquerres van pactar un annex que rebutjava “cap acord de governabilitat amb el PP, ni a la Generalitat ni a l'Estat”.

“Els partits signants -deia- es comprometen a no establir cap acord de governabilitat (acord d'investidura i acord parlamentari estable) amb el PP i el Govern de la Generalitat”.

“Igualment -afegia- aquestes forces es comprometen a impedir la presència del PP al govern de l'Estat i renuncien a establir pactes de govern i pactes parlamentaris estables a les cambres estatals”.

El líder del PP català, Alejandro Fernández, va aprofitar precisament la sessió de control de dimecres passat per recordar-ho al president de la Generalitat, Pere Aragonès.

“El Partit Popular ha obtingut més vots a Catalunya que vostès i que Junts per Catalunya”, li va dir.

Alejandro Fernández va recordar també que “el passat 30 de maig deia vostè que proposava un front democràtic per frenar la catalanofòbia del PP”.

“El 2 de juliol -va continuar- va fer un nou pas d'escalada verbal per dir que aquest front havia de frenar els enemics de Catalunya, entre els quals incloïa el PP. Jo em pregunto, si nosaltres som catalanòfobs i enemics de Catalunya, però ens han votat més catalans que a vostè, això en què el converteix a vostè?”.

Fernández va aprofitar també per oferir un pacte a Salvador Illa que “passaria per donar suport a una investidura d'Alberto Núñez Feijóo” però això sap que està més difícil. També “construir una alternativa no nacionalista a Catalunya probablement liderada per vostè” perquè “si es creu vostè, senyor Salvador Illa, que Esquerra i Junts li regalaran la presidència de la Generalitat, és que no ha entès res”.