Els altres 7 temes més enllà de la immigració amb què Sílvia Orriols ha sacsejat la política catalana

Sílvia Orriols ha aconseguit fer-se un lloc a la política catalana gràcies al tema de la immigració. Però també ha guanyat rellevància al Parlament amb intervencions sobre molts altres temes. Des del senyalament a la partitocràcia i els serveis públics fins a la corrupció i les pensions, l'orriolisme ha aconseguit evolucionar de partit antiimmigració a la impugnació de tot el sistema.

Molts d'aquests temes havien estat plantejats per Vox o fins i tot el PP. Però l'aversió del nacionalisme català cap a aquests partits havia impedit que arribessin a l'opinió pública. Dit d'una altra manera, és molt més fàcil fer un cordó sanitari a Vox que a Aliança Catalana.

L'irrupció del ‘fenomen Orriols’ ha permès introduir temes que sempre havien estat incòmodes. Com el qüestionament de les pensions o el malbaratament en projectes de cooperació exterior, que es consideraven inqüestionables per respondre a un suposat consens social. Trencar aquest fals consens és precisament un dels èxits que expliquen l'èxit aclaparador d'Aliança Catalana.

1. Partitocràcia, el centre de la crítica

La impugnació del sistema comença per la crítica a la partitocràcia, que és on Orriols ha aconseguit ser eficaçment incisiva. El primer cop el va donar al novembre de 2024, quan des de l'ajuntament de Ripoll va prometre eliminar les subvencions als partits: “Sense cobrar cap tipus de retribució municipal he aconseguit arribar a la institució més alta. No calen retribucions a costa dels ciutadans, sinó un projecte polític com cal i donar exemple”, va retreure a un regidor de l'oposició.

Ho va fer al Parlament un mes després. Va criticar la manca d’“austeritat i proporcionalitat” de la cambra per dedicar el 65% (43,5 milions d’euros) a salaris. Va retreure imputar despesa pública als seus desplaçaments a Waterloo: “Si volen viatjar pagueu-ho de la vostra butxaca, o és que no cobren prou de salari i dietes?”. I va criticar els 12 milions d’euros que els catalans paguen als partits polítics: “Els diners dels contribuents han de servir per garantir bons serveis, no per enriquir indegudament les seves formacions”.

Fa dos mesos va tornar a la càrrega amb una intervenció al Parlament sobre aquest mateix tema. “És indecent que utilitzin els impostos dels catalans per col·locar-se i perpetuar-se al poder, i que utilitzin els diners dels catalans per comprar els mitjans subvencionats”, va retreure a Salvador Illa.

2. Corrupció: la DGAIA com a símptoma

La partitocràcia porta directament a la corrupció, un altre tema que Sílvia Orriols no ha deixat passar de llarg. Sobretot arran de l’escàndol de la DGAIA. Tot i que no ha estat exclusiva seva -altres partits com Vox, PP i la CUP s’han unit a la crítica-, Orriols ha estat molt vehement.

Aquest tema resulta molt eficaç perquè posa damunt la taula els problemes quotidians que pateixen milions de catalans pel fracàs de les polítiques progres. Per exemple, la líder d’Aliança Catalana va relacionar l’ensorrament dels serveis públics amb la despesa de 37,5 milions d’euros en projectes de cooperació internacional. També va criticar que la Generalitat destini més diners a un MENA que a un alumne, fent referència al fracàs escolar que és símptoma del mal funcionament d’aquest sistema.

Novament, l’orriolisme situa els partits que governen o han governat com a responsables del caos en sanitat, educació o Rodalies. Però a més, en fer-ho, aconsegueix captar el vot de la classe mitjana indignada que és qui pateix les conseqüències d’aquest desastre.

4. La capsa dels trons de les pensions

Sílvia Orriols s’ha atrevit també amb un tema incòmode com el de les pensions, l’elefant a l’habitació que ningú vol veure. Les seves declaracions titllant el sistema actual de pensions públiques com a “estafa piramidal” van provocar la reacció furibunda de l’esquerra i els mitjans subvencionats. Un cop més van recórrer a fake news dient que Aliança Catalana vol acabar amb les pensions, tot i que la mateixa Orriols va dir que “el que volem precisament és garantir-les”.

Aquest és un dels temes que Vox va posar damunt la taula abans que Orriols, i que ara Aliança Catalana contribueix a amplificar. El que proposa és un sistema mixt públic-privat com de fet ja funciona en altres estats europeus poc sospitosos de ser d’extrema dreta. Un model basat en l’estalvi i no en el saqueig sistemàtic a base d’impostos a la classe mitjana.

Això porta a altres temes incòmodes que també ha tractat Sílvia Orriols trencant el fals consens imposat durant anys. Com l’habitatge, assenyalant la hiperregulació com a causa de l’augment del preu. O la fiscalitat, defensant un model més racional i eficient.

5. Multireincidència o contra el bonisme

Un tema limítrof amb el de la immigració és el de la seguretat, que Orriols esgrimeix també a la cambra catalana com a crítica al bonisme. Aquest no és un tema exclusiu d’Aliança Catalana, ja que comparteix la seva preocupació amb altres espais com Vox o PP, i fins i tot Junts. Però sí que és un tema recurrent, amb el qual Orriols guanya vots dels catalans indignats.

6. La ‘restitució’ de l’Estat català

Els mitjans públics i la premsa subvencionada han llançat una campanya contra Aliança Catalana a través d’una mentida. Afirmen que han aparcat la independència en el seu primer any al Parlament. La qual cosa no és veritat, ja que Aliança Catalana ha presentat almenys tres propostes per aixecar el DUI i proclamar l’Estat català. Mocions que, per cert, van ser rebutjades per ERC, Junts i CUP.

El que sí que ha fet és abordar la independència des d’un pragmatisme que trenca amb el model processista basat en els gestos simbòlics i les cortines de fum. De fet, bona part del creixement d’Aliança Catalana s’explica per la seva eficaç crítica al processisme. La qual cosa explica precisament per què l’establishment mediàtic català odia Sílvia Orriols.

Malgrat el que diuen els seus detractors, Orriols ha esmentat en desenes d’ocasions la necessitat d’un Estat català per solucionar els problemes de serveis públics, seguretat i immigració. Però també és conscient de la correlació de forces actual i el risc de generar falses esperances com va passar amb el Procés. Per això la seva estratègia es basa a créixer per aconseguir una majoria social.

7. Contra la ideologia woke

Sílvia Orriols també ha tractat temes que es podrien englobar dins d’una estratègia de batalla cultural contra la ideologia woke. Alguns exemples són la transició energètica, defensant la prolongació de la vida de les centrals nuclears, o la crítica a la introducció de la ideologia als centres escolars. Gràcies a això, s’ha convertit en la veu del que molts pensen.