Sílvia Orriols deixa muts els diputats d’ERC al Parlament: 'I els polítics que fan de jutges?'

La líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, ha protagonitzat un dels moments més destacats de la sessió plenària celebrada aquesta setmana al Parlament. La seva intervenció, adreçada als diputats d'ERC, va desmuntar el discurs de l'esquerra sobre la independència judicial i el “delicte d'odi”. Orriols posava sobre la taula el que considera una doble vara de mesurar.

Més en concret, es referia a les declaracions d'una diputada d'ERC que, minuts abans, havia retret als magistrats “voler fer política sense presentar-se a les eleccions”. La dirigent independentista va capgirar l'argument i el va aplicar als partits contraris, a qui va acusar d'actuar com a jutges contra els polítics. En aquest sentit, Orriols recordava la famosa sanció dels 10.001 euros contra ella.

La sanció que va marcar un abans i un després

L'atac d'Orriols tenia un destinatari concret: l'exconsellera d'Igualtat, Tània Verge, actual diputada d'ERC, present a la sessió. Al març de 2024, la conselleria que dirigia Verge va imposar a l'alcaldessa de Ripoll una multa de 10.001 euros per afirmar que “l'islam és incompatible amb els valors occidentals”. La sanció va ser ratificada per la Generalitat malgrat la denúncia pública de la dirigent d'Aliança Catalana, que va acusar el Govern de “perseguir opinions polítiques sota l'excusa de l'odi”.

Aquell episodi va marcar un punt d'inflexió en la carrera d'Orriols, que va convertir la sanció en símbol del seu enfrontament amb el processisme d'esquerres. Des de llavors, la líder independentista ha insistit que la Generalitat utilitza els organismes d'igualtat com a instruments ideològics per silenciar qualsevol discurs que qüestioni el multiculturalisme oficial.

Un reflex del canvi de clima polític

La intervenció d'Orriols reflecteix l'ascens d'un nou discurs al Parlament català, més combatiu i menys condicionat pels consensos de l'última dècada. Mentre Junts i ERC intenten redefinir el seu paper en l'oposició al PSC, Aliança Catalana consolida el seu perfil com a força dissident. A més, no té por d'anar de cara en assumptes molt delicats, com pot ser la relació d'Occident amb l'islam.