Setmana decisiva per a Oriol Junqueras: com està la cursa per presidir ERC

Aquest dissabte 30 de novembre se celebrarà el congrés nacional d'ERC, decisiu per saber qui prendrà les regnes del partit els propers anys. Esquerra tanca així una llarga etapa de tretze anys liderada pel tàndem Oriol Junqueras-Marta Rovira, que ara s'enfronten per liderar una nova era. El tercer en discòrdia és la candidatura alternativa de l'exconseller Alfred Bosch, que podria decantar la balança en una segona volta.

En aquest congrés estan cridats a votar més de 8.200 militants d'ERC. Si cap de les candidatures supera el 50% dels vots, hi haurà una segona volta en què s'enfrontaran les dues llistes més votades i on es podran fer aliances. I aquí hi pot haver la clau, perquè tot i partir com a favorit, si Oriol Junqueras no obté més del 50% dels vots, s'arrisca a una aliança entre les altres dues candidatures.

Aquest congrés ve marcat per dues grans qüestions: la reorganització interna del partit després dels escàndols de l'estructura B, i l'estratègia per revertir la crisi de confiança de la formació republicana. Les llistes han discutit sobretot sobre quina relació ha de tenir la militància amb la direcció i la continuïtat de l'estratègia d'aliances amb el PSOE o la reconstrucció de la unitat independentista.

La militància contra l'establishment

Tant les candidatures oficialistes -Militància Decidim i Nova Esquerra Nacional- com l'alternativa -Foc Nou- es presenten com a llistes de renovació. Oriol Junqueras surt com a clar favorit, en haver reunit dos terços dels avals de la militància i mil més que la llista encapçalada per Xavier Godàs. L'expresident d'ERC encara així la reelecció, en una setmana decisiva no només per a Esquerra sinó també per a l'independentisme.

Oriol Junqueras podria haver executat una jugada mestra en dimitir de la presidència d'ERC després de la debacle electoral de les catalanes per sotmetre's al judici de la militància. Aquest va ser el primer pas per presentar-se com a candidat de la militància contra el vell aparell del partit, representat per Marta Rovira i els seus afins. Des de llavors, Junqueras ha aconseguit portar sempre la iniciativa de la campanya mentre que els roviristes han anat sempre a remolc.

L'expresident d'ERC va presentar la candidatura, Militància Decidim, el 21 de setembre, mentre que Nova Esquerra Nacional, la candidatura rovirista, es va presentar el 19 d'octubre, un mes després. Però a més, la presentació de Militància Decidim va ser una demostració de força amb la militància acompanyant el tàndem Oriol Junqueras-Elisenda Alamany. Mentres que els roviristes van presentar com a credencials el suport de pesos pesants i alts càrrecs del partit, que reforça la idea que és la candidatura de l'establishment.

Lideratge, regeneració i referèndum

A més, Oriol Junqueras compta amb l'avantatge de ser l'únic candidat carismàtic, cosa molt important sobretot després de l'elecció de Carles Puigdemont com a president de Junts. Albert Bosch també és conegut però no té el prestigi de Junqueras entre la militància, ia més la seva candidatura no té prou força per fer ombra a les dues llistes oficialistes. Menció a part mereix la llista rovirista, que va confondre la renovació de lideratges amb l'absència de lideratge i el seu candidat, Xavier Godàs, ni tan sols ha confirmat que sigui el candidat a la presidència de la Generalitat.

Així, la regeneració urgent xoca amb la necessitat d'un lideratge fort per encapçalar aquesta nova etapa de rivalitat amb Junts per l'hegemonia de l'independentisme. A l'hora de la veritat, la militància es podria decantar per un líder fort que reconstrueixi la confiança de l'electorat i refaci aliances amb altres espais polítics. Junqueras ha transmès la idea que, un cop alliberat del vell aparell del partit, tornarà a connectar el partit amb la militància per iniciar una nova etapa del republicanisme.

Així, Militància Decidim ha centrat la seva campanya en tres eixos –el capital polític de Junqueras, la “comissió de la veritat” per depurar responsabilitats per l'estructura B, i la reconnexió del partit amb la militància. Sobre l'estratègia, aposta per un suport crític a PSOE i PSC, i un full de ruta independentista amb un nou referèndum com a estació final. Una fórmula guanyadora que es podria imposar sense despentinar-se al congrés d'aquest dissabte, si no hi ha sorpreses d'última hora.