El sector de Laura Borràs a Junts assenyala directament Albert Batet
La diputada de Junts al Parlament Cristina Casol, va denunciar el president del seu grup, Albert Batet, per assetjament 'per raons de gènere'. Ara se n'han conegut tots els detalls
José María Aznar deia que abans de trencar-se Catalunya ho faria Espanya. I servidor afegeix que abans ho farà Junts per Catalunya. La formació de Carles Puigdemont torna al centre del tauler polític gràcies a l'aritmètica parlamentària, però lluny d'unir la formació, encara la divideix més.
És el que té omplir la teva formació d'activistes com Laura Borràs, quan després apostes per fer política i el seu paper es va diluint, però no el seu ego. Ara mateix, dins de Junts conviu el sector polític i pragmàtic, hereu de Convergència, i el sector de la pancarta, més còmode manifestant-se que en una comissió del Parlament. I, és clar, com expliques ara a Borràs i als seus que el context ha canviat, que toca tornar a fer política i arribar a acords amb altres formacions.
L'esquerda dins de Junts per Catalunya és cada vegada més gran i sembla que ni Carles Puigdemont la podrà sostenir. Un bon exemple és el que ha passat al Parlament, on el sector 'borrassista' l'ha pres amb Albert Batet, escuder de Waterloo i personatge amb un poder insospitat al seu partit. Fa unes setmanes, Cristina Casol, diputada de Junts i molt propera a Laura Borràs denunciava Albert Batet, el seu president, per assetjament "per raó de gènere". Ho va fer setmanes després que Aurora Madaula denunciés haver estat víctima de violència masclista per companys del seu partit al Parlament.
Ara, la comissió investigadora del Parlament ha descartat que Casol hagi patit assetjament per part d'Albert Batet, però sí que assenyala "masclisme" i conductes discriminatòries. L'informe l'ha fet públic Albert Capelleras, secretari general del Parlament i diversos mitjans han tingut accés al document. Sense poder ser acusat, Batet queda retratat i es comprova l'existència d'una guerra civil al grup parlamentari de Junts per Catalunya.
El text afirma que a Junts hi ha "dos grups estancs", amb "proporcions i quotes de poder diferents", deixant clar el paper predominant d'Albert Batet i el poc marge de maniobra del sector Borràs. És més, després de la investigació, s'assegura que l'ambient laboral a Junts és "no desitjable" i que ara mateix no hi ha al grup parlamentari "espais amables, formals i imparcials".
La investigació la van fer professionals externs a la cambra, com marca el protocol, de manera que no hi ha cap voluntat política en les seves conclusions. Es van fer diverses entrevistes i els responsables van constatar la dificultat d'arribar a una conclusió per la divisió interna del grup.
Una investigació que assenyala Albert Batet i el seu entorn
Segons detalla Vilaweb, es van investigar deu situacions que havia denunciat la diputada Cristina Casol. D'aquestes, se'n van poder provar dues de manera parcial, tres més van quedar acreditades i cinc no es van poder provar. Dues les tres que es van corroborar, els investigadors constaten que les van fer persones molt properes a Albert Batet, però no ell mateix. No es pot provar la responsabilitat directa del president, però quedaria demostrat que hi ha hagut situacions d'“exclusió i aïllament” de manera habitual i que les van efectuar gent de la seva confiança.
Però n'hi ha més: els investigadors asseguren que l'entorn de Batet i gent "còmplice i aliada" es van saltar la confidencialitat de la investigació i van compartir el contingut de la denúncia, de manera que van complicar la investigació i la "van desvirtuar".
En resum, els investigadors, externs i imparcials, assenyalen una manera d'actuar d'Albert Batet "poc democràtica" i amb "discriminacions directes i indirectes". El sector Borràs assenyala Batet, però es queda a mitges, perquè no fa pinta que Puigdemont sacrifiqui un dels seus peons més usats. Algun dia, potser, sabrem per què el protegeix tant.
Més notícies: