Abascal no pot amb Feijóo

El pacte del PSOE amb els independentistes i la llei d'amnistia van caure a Vox com un regal del cel per sortir de la crisi. Però el partit de Santiago Abascal no ha sabut rendibilitzar el descontentament als carrers. El seu ocàs contrasta amb l'ascens d'un Feijóo que començarà la legislatura com a líder indiscutible de l'oposició.

Un cop més s'ha demostrat que la radicalitat no sempre és el camí més ràpid per arribar a la meta. El missatge incendiari de Vox i la seva connivència amb sectors extremistes a les protestes han limitat el seu paper. En canvi, Feijóo s'ha reivindicat com a líder de la marea antisanchista amb la condemna explícita de la violència i un missatge ferm però constructiu.

Aquest cap de setmana, Feijóo va tornar a erigir-se com a líder de la dreta mentre Vox anava a rebuf en una altra jornada històrica. Els d'Abascal van tancar en fals la crisi interna i es continuen desinflant a les enquestes. Tot i això, la direcció sembla obstinada a mantenir una estratègia que no acaba de donar resultats.

Feijóo, de menys a més

Després de les eleccions del 28-M, Vox va iniciar un declivi que segueix arrossegant malgrat el context favorable a la política nacional. A les eleccions de juliol van passar de 52 a 33 diputats, i dies després Iván Espinosa dels Monteros va deixar el seu càrrec. Això va obrir una crisi que el partit va tancar en fals tancant-se encara més.

Les protestes contra l'amnistia van obrir una nova oportunitat per disputar el lideratge de la dreta amb el PP. L'embranzida d'Abascal i la falta de carisma de Feijóo donaven a Vox un clar avantatge. Però inesperadament el PP ha sabut treure rèdit del caos, mentre que els d'Abascal han acabat devorats per la seva estratègia.

Vox va optar des del primer moment per la testosterona, com van demostrar abandonant l'hemicicle en l'agitada sessió de les pinganelles. Els populars, en canvi, es van mantenir al seu escó mostrant un perfil més institucional. Alberto Núñez Feijóo va sorprendre dies després, mostrant alçades de president en el debat d'investidura.

Si Feijóo ha anat de menys a més, Abascal ha anat de més a menys. Contestat pels seus i esgotat en el seu propi paper, ha perdut tots els polsos que li ha plantejat al PP a les comunitats autònomes. A nivell nacional, la unitat de la dreta ha suposat a la pràctica la submissió de Vox al PP.

Vox segueix sense rumb

Els conats de violència a les protestes contra el PSOE obligaven els partits de la dreta a posicionar-se. El PP ho va fer tard, però va rebutjar explícitament la violència i va animar a mostrar el rebuig a l'amnistia per mitjans pacífics. En canvi, Vox va persistir en la denúncia del cop d'estat sense condemnar la violència.

La imatge de Santiago Abascal acudint a les concentracions de setge a la seu del PSOE contrasta amb un Feijóo pletòric aquest diumenge a la porta del Sol. A diferència de Vox, el PP ha entès que la resposta a l'amnistia era l'ordre i no el caos. Per això la seva proposta propositiva té més recorregut que la reacció instintiva de Vox.

Durant tots aquests mesos, Abascal no ha sabut trobar la fórmula per retallar terreny al PP. Les darreres enquestes mostren un PP en ascens i un Vox que segueix perdent suports. Ara haurà de decidir si segueix marcant un perfil revoltós al Congrés, o canvia d'estratègia per intentar donar un altre aire al partit.