Abascal no pot amb Feijóo

El pacte del PSOE amb els independentistes i la llei d'amnistia van caure a Vox com un regal del cel per sortir de la crisi. Però el partit de Santiago Abascal no ha sabut rendibilitzar el descontentament als carrers. El seu declivi contrasta amb l'ascens d'un Feijóo que començarà la legislatura com a líder indiscutible de l'oposició.

Una vegada més s'ha demostrat que la radicalitat no és sempre el camí més ràpid per arribar a la meta. El missatge incendiari de Vox i la seva connivència amb sectors extremistes en les protestes han limitat el seu paper. En canvi, Feijóo s'ha reivindicat com a líder de la marea antisanchista amb la condemna explícita de la violència i un missatge ferm però constructiu.

Aquest cap de setmana, Feijóo va tornar a erigir-se com a líder de la dreta mentre Vox anava a remolc en una altra jornada històrica. Els d'Abascal van tancar en fals la crisi interna i continuen desinflant-se en les enquestes. No obstant això, la direcció sembla obstinada a mantenir una estratègia que no acaba de donar resultats.

Feijóo, de menys a més

Després de les eleccions del 28-M, Vox va iniciar un declivi que continua arrossegant malgrat el context favorable en la policia nacional. En les eleccions de juliol van passar de 52 a 33 diputats, i dies després Iván Espinosa de los Monteros va deixar el seu càrrec. Això va obrir una crisi que el partit va tancar en fals tancant-se encara més.

Les protestes contra l'amnistia van obrir una nova oportunitat per disputar el lideratge de la dreta amb el PP. L'empenta d'Abascal i la falta de carisma de Feijóo donaven a Vox un clar avantatge. Però inesperadament el PP ha sabut treure rèdit del caos mentre que els d'Abascal han acabat devorats per la seva estratègia.

Vox va optar des del primer moment per la testosterona, com van demostrar abandonant l'hemicicle en l'agitada sessió dels pinganillos. Els populars, en canvi, es van mantenir al seu escó mostrant un perfil més institucional. Alberto Núñez Feijóo va sorprendre tothom dies després, mostrant maneres de president en el debat d'investidura.

Si Feijóo ha anat de menys a més, Abascal ha anat de més a menys. Contestat pels seus i esgotat en el seu propi paper, ha perdut tots els polsos que li ha plantejat al PP en les comunitats autònomes. A nivell nacional, la unitat de la dreta ha suposat en la pràctica la submissió de Vox al PP.

Vox continua sense rumb

Els conats de violència en les protestes contra el PSOE obligaven els partits de la dreta a posicionar-se. El PP ho va fer tard, però va rebutjar explícitament la violència i va animar a mostrar el rebuig a l'amnistia per mitjans pacífics. En canvi, Vox va persistir en la denúncia del “cop d'estat” sense condemnar la violència.

La imatge de Santiago Abascal acudint a les concentracions de setge a la seu del PSOE contrasta amb un Feijóo pletòric aquest diumenge a la porta del Sol. A diferència de Vox, el PP ha entès que la resposta a l'amnistia era l'ordre i no el caos. D'aquí que la seva proposta propositiva tingui més recorregut que la reacció instintiva de Vox.

En tots aquests mesos, Abascal no ha sabut trobar la fórmula per retallar terreny al PP. Les últimes enquestes mostren un PP en ascens i un Vox que continua perdent suports. Ara haurà de decidir si continua marcant un perfil revoltós al Congrés, o canvia d'estratègia per intentar donar un altre aire al partit.