Salvador Illa sortiria reforçat d'una repetició electoral a Catalunya

Un nou sondeig electoral per a Catalunya deixa un panorama sense gaires canvis i que reforça les dinàmiques ja existents. És a dir, més bloqueig.

D'entrada, el més beneficiat seria Salvador Illa: el PSC passaria de 42 a 44 diputats i a costa fonamentalment d'ERC. Pel costat constitucionalista també hi hauria algunes millores modestes. Vox mantindria els seus 11 diputats i el PPC d'Alejandro Fernández guanyaria un diputat, passant a 16.

Pel costat independentista, el panorama que porta el sondeig d'Hamalgama Mètrica per a Vozpópuli es presenta una mica més ombrívol. Junts aconseguiria esgarrapar un diputat més i arribaria fins als 35. ERC, en canvi, seguiria en caiguda lliure i passaria dels 20 que ara en té a 17. És a dir, que veuríem la situació d'una ERC gairebé empatada amb el PP i que, de fet, perdria en percentatge de vot.

Illa és el favorit de Catalunya

Les eleccions del 12M i els successius sondejos electorals han deixat una cosa clara: Salvador Illa és el favorit dels catalans. Després d'imposar-se amb força a les últimes autonòmiques, tots els sondejos han beneficiat el PSC en cas de repetició electoral. I aquest darrer no n'és una excepció.

Si es repetiren les eleccions a l'octubre, Illa milloraria els seus resultats amb dos diputats més i arribaria gairebé el 30% dels vots (29,4%). Tenint en compte que ERC perdria tres escons, es tornaria a repetir la dinàmica d'un transvasament de vots d'ERC cap al PSC. En qualsevol cas, la victòria d'Illa tornaria a ser impotent perquè el tripartit no sumaria degut a la caiguda d'ERC i dels Comuns.

El processisme estancat i la paradoxa republicana

Com hem sostingut alguna vegada, els partits catalans han arribat als seus respectius sòls electorals. Per això, cap sondeig no porta grans novetats amb caigudes o pujades rellevants. En aquest sentit, Junts n'és un bon exemple.

El partit de l'expresident Puigdemont va aconseguir el lideratge indiscutible de l'espai processista i, si es repetien eleccions, només guanyaria un diputat (36). Novament, es tracta d'una millora intranscendent perquè no serviria per armar una majoria processista amb ERC i la CUP, que es quedaria a 56, molt lluny dels 68 necessaris.

L'única novetat interessant és que ERC seguiria costa avall i sense frens. Certament, durant les últimes setmanes han fet mèrits amb la polèmica dels cartells i la guerra interna.

Els republicans perdrien 3 diputats i es quedarien a 17. Això representa una paradoxa: i és que la caiguda d'ERC fa més difícil la governabilitat en lloc de més fàcil. El tripartit, per exemple, deixaria de ser una opció.

Un constitucionalisme idèntic

Per la part constitucionalista, la situació és idèntica. El marge de maniobra és molt reduït i no s'observen tendències cridaneres. L'única potser és que el PPC guanyaria un escó sense que això sigui fora al detriment de VOX.

El PPC d'Alejandro Fernández passaria dels 15 actuals als 16. Per la seva banda, Ignacio Garriga es mantindria als 11 diputats. Això revela que els seus caladors de vots no es creuen i permeten que les dues formacions assoleixin els respectius sostres.

És digne de destacar que el creixement del PP i la caiguda d'ERC portaria a una situació insospitada com és l'empat tècnic entre els dos partits. De fet, el PPC guanyaria ERC per 0,1 punts en percentatge de vot. En aquest cas, el PP seria la tercera força del Parlament. Si no es tradueix en més escons, és pel repartiment que fa el sistema electoral.

CUP i Comuns baixen, AC puja

El lent ocàs de la CUP es tornaria a reflectir en una repetició electoral. La formació anticapitalista es deixaria un diputat al camí i passaria dels 4 actuals a 3. Seria, doncs, irrellevant per conformar un Govern i fins i tot per fer un marcatge ideològic a les altres formacions processistes.

Així mateix, els Comuns signarien el següent pitjor resultat de la seva història i, amb la pèrdua d'un diputat, els d'Albiach passarien de 6 a 5. Això revela que l'anomenada 'esquerra woke' cotitza a la mínima i que ha aconseguit un terra electoral, que és urbà i jove.

Finalment, Aliança Catalana podria estar d'enhorabona i guanyaria un diputat, passant de 2 a 3. Com que es tracta d'un partit petit i de creació recent, aquestes mínimes millores sí que resulten significatives. Per la resta, no sembla que AC pugui aspirar a franges de diputats més significatives.