Salvador Illa-Sílvia Orriols, el nou camp de batalla de la política catalana

La primera sessió parlamentària del nou curs, aquesta setmana, ha ofert una pugna dialèctica entre Salvador Illa i Sílvia Orriols. El president de la Generalitat li va dir a Orriols que “el seu projecte polític fracassarà”, i aquesta li va respondre que “convoqui eleccions i vegem què volen els catalans”. El nou curs comença com va acabar l’anterior, amb Sílvia Orriols i Salvador Illa com a principal focus de tensió.

La líder d’Aliança Catalana va aconseguir també aprofitar les seves aparicions al faristol de la cambra. En qüestió de minuts es van viralitzar les seves intervencions sobre “la flotilla pro Hamàs” i la hipocresia del cordó sanitari. Va demostrar que segueix sent la diputada en millor forma.

Tot això, en un context en què les enquestes comencen a mostrar la possibilitat d’un sorpasso d’Aliança Catalana a Junts. Més enllà de les enquestes, aquesta setmana s’ha constatat que Sílvia Orriols ha aconseguit desplaçar els juntaires com a principal oposició al Govern del PSC. Seran les pròximes eleccions un plebiscit entre Illa o Orriols, en lloc d’Illa o Puigdemont?

El PSC intenta rendibilitzar l’auge d’Aliança Catalana

El PSC està intentant aprofitar l’auge d’Aliança Catalana per atreure el vot progressista temorós d’una victòria de l’orriolisme. És l’extensió a Catalunya de l’estratègia de Pedro Sánchez de presentar-se com a mur de contenció de l’extrema dreta per guanyar vots.

Fa ja mesos que Salvador Illa aprofita la ronda de preguntes al president per buscar la pugna dialèctica amb Sílvia Orriols. El socialista mostra amb Vox i Aliança Catalana, i fins i tot amb el PP, un to exaltat que contrasta amb el seu tarannà conciliador. Aquesta mateixa setmana, el PSC va tornar a buscar la confrontació amb el partit de Sílvia Orriols. El diputat Jordi Riba els va acusar d’haver presentat només tres propostes de resolució, però Aliança Catalana va destapar la mentida demostrant que n’han estat trenta.

Baixar al fang amb Sílvia Orriols permet al PSC arrabassar a altres formacions com ERC i Comuns la mobilització del vot d’esquerres contra l’extrema dreta. Però al mateix temps, situant Aliança Catalana com a actor principal, aconsegueix diluir el paper de Junts.

Qui es beneficia de l’estratègia del PSC és la mateixa Sílvia Orriols, que veu reforçat el seu paper com a principal alternativa de govern. A diferència de Junts, Aliança no té un passat recent en governs, deutes polítiques ni factures per cobrar. Això li permet marcar en temes com la DGAIA, la partitocràcia o el malbaratament públic, un to dur que Junts no s’atreveix.

Canvis a Junts?

A tot això s’hi suma que Junts s’està veient arrossegat per la seva participació juntament amb PSC, ERC, Comuns i CUP en el cordó sanitari. Aquesta setmana han aprovat una comissió d’estudi sobre el feixisme, el racisme i els delictes d’odi. Però Junts es va mostrar molt incòmode durant el seu debat al Parlament, i va intentar marcar una distància ideològica amb els partits de l’esquerra. Mentre la resta parlava de racisme i extrema dreta, Junts es va centrar en la catalanofòbia.

Això produeix un desgast cada cop més gran a Junts, que està sent incapaç de contrarestar l’avenç ràpid de la formació d’Orriols. A ERC i Junts comencen fins i tot a plantejar la necessitat d’avançar les eleccions abans que Aliança Catalana prengui més impuls.

Mentrestant, a Junts comencen a obrir-se esquerdes per les quals s’insinuen sectors cada cop més disconformes amb la marxa del partit. Demanen una ruptura del cordó sanitari i el relleu de Carles Puigdemont per culminar el gir a la dreta i oferir il·lusió amb un nou lideratge. Mentrestant, es prepara una pròxima batalla entre la Catalunya de Salvador Illa contra la Catalunya de Sílvia Orriols.