Salvador Illa rep un bany de realitat i mostra les seves primeres febleses

Els primers cent dies de govern per a Salvador Illa han estat un passeig. La divisió interna en el processisme i la insuficiència numèrica de la dreta constitucionalista li han deixat un terreny còmode per governar. Això feia pensar en una legislatura plàcida per al PSC, per poder desplegar sense ensurts la seva obra de govern

Però aquestes últimes setmanes la cosa està canviant. Al cap i a la fi, el PSC només té 42 diputats i la seva capacitat de maniobra està limitada pels acords d'investidura que l'uneixen a ERC i Comuns. Dos partits disposats a explotar la debilitat del govern per salvar les seves pròpies crisis de representació

Illa va mostrar des del primer moment un tarannà molt diferent a l'arrogància de Pere Aragonès, que governava fins i tot amb menys diputats. El nou president de la Generalitat va apostar pel perfil baix i la mà estesa, pensant que n'hi hauria prou per imposar un nou oasi català. Però el seu excés de confiança l'ha traït.

Dos fronts han debilitat les aliances estratègiques del nou govern. Un, un ràpid desmantellament del Procés que ha enfurismat ERC i ha esclatat amb el conflicte de les competències dels Mossos. L'altre, l'esclat del problema de l'habitatge que ha evidenciat la distància ideològica entre el PSC i els Comuns.

L'urgència dels pressupostos ha portat Salvador Illa a recular en dues decisions en les últimes 24 hores per contentar els seus socis. Tot un bany de realitat per al nou govern socialista que mostra les seves primeres febleses en un moment d'especial incertesa.

Tenir contents a ERC i Comuns

Esquerra es troba en plena guerra amb Junts i necessita marcar perfil independentista davant el govern constitucionalista del PSC. Josep María Jové va elevar el to de les seves amenaces la setmana passada. Va ser després que el Govern acceptés l'entrada de Guàrdia Civil i Policia Nacional en el sistema d'emergències català.

Davant el conflicte obert amb ERC i Junts, Illa ha anunciat aquest dimecres la seva intenció de convocar de forma imminent una nova Junta de Seguretat. En ella s'acordarà amb el Govern central l'ampliació de les competències dels Mossos en ports i aeroports.

En el mateix ple, el president de la Generalitat ha anunciat la seva intenció de començar a sancionar els propietaris que incompleixin els límits fixats en la llei de lloguers. Els Comuns volen presentar-se com el partit que arrossega el PSC a l'esquerra. En els últims dies van augmentar la seva pressió amb el tema de l'habitatge, obligant a Illa a escollir "entre els llogaters i els especuladors".

Illa anuncia ara que Catalunya serà la primera comunitat autònoma amb un règim sancionador per castigar els abusos en els preus del lloguer. Dos gestos, el dels Mossos i el de l'habitatge, amb els quals Illa vol assegurar-se el sí dels seus socis als pressupostos.

La estratègia de la contenció

El pla inicial de Salvador Illa era transitar per una legislatura de baix perfil sense grans aspiracions. L'estabilitat parlamentària i l'eficàcia del govern permetien als socialistes créixer per augmentar la seva majoria en la següent legislatura. Aleshores el PSC seria ja el gran partit de la centralitat, i podria governar sense contrapesos ni deutes amb ningú

Però la sorprenent comoditat que s'ha trobat Illa en aquests primers cent dies l'han portat a alguns errors de càlcul. Com les cessions al Ministeri de l'Interior en el 112, o els intents de contemporització amb el conflicte de l'habitatge

No hi ha res pitjor per a la imatge d'un govern que la rectificació, ja que dóna mostres d'improvisació constant i de debilitat. Però al PSC són optimistes. Creuen que una vegada aprovats els pressupostos s'imposarà l'anhelada estabilitat, i ERC i Comuns perdran capacitat de pressió sobre el Govern.

Fins aleshores, Illa ha donat un toc d'atenció als seus per recuperar l'estratègia de la contenció com a principi d'acció. Veient com està el panorama a Moncloa, no són moments per cometre errors. Ara més que mai cal mantenir el perfil baix i esperar.