Salvador Illa presumeix de centralitat i llança les seves primeres propostes

El candidat del PSC a les eleccions del 12 de maig, Salvador Illa, va fer la primera gran demostració de força en una conferència que va reunir més de 1.200 persones. No només n'era la quantitat, sinó el perfil dels assistents, en una clara declaració d'intencions: Illa vol representar el centre, la moderació després de deu anys de Procés.

Tot estava pensat fins al darrer detall. Entre aquests hi havia el net de Josep Tarradellas, l'ex de Junts Miquel Sámper, Miquel Roca, els consellers de Puigdemont, Santi Vila i Meritxell Ruiz, o Jiménez Villarejo. Hi havia tota la plana major econòmica catalana, així com els sindicats, membres del sector cultural, educatiu, veïnal i polític.

Allunyat dels colors i les sigles del PSC, Salvador Illa es va voler mostrar ja com a president, amb un fons blanc i la frase "Unir i servir", que fins i tot s'escriu gairebé igual en català i castellà.

La intenció dels socialistes sembla clara: mentre el processisme segueix parlant de referèndum, amnistia i barallant-se entre ell, el PSC es vol erigir no només en l'única alternativa, també com algú que sap com governar. "No només som la solució, a més tenim la solució", en resum. I, és clar, al poder econòmic i social de Catalunya -social de debò, no aquestes entitats sobrerepresentades en mitjans i subvencions- li agrada aquesta música.

Conscient que la societat està cansada de promeses que moltes vegades no es compleixen, Salvador Illa va basar el discurs a assenyalar el que no funciona a Catalunya. També va donar les solucions, que no són grandiloqüents, al contrari. Va marcar tres prioritats: autogovern -desplegar l'Estatut i millorar-ne el finançament-, serveis públics i inversions -tant en mobilitat com en qüestions estratègiques com la sequera-.

La bandera de la centralitat

Salvador Illa va fer la posada en escena amb tres banderes: la catalana, l'espanyola i l'europea. Hi podríem afegir una quarta: la de la moderació. El PSC vol ser ara la Convergència de Pujol, aquell partit centrista i centrat que diu prioritzar el dia a dia i “el que realment importa”. En una Catalunya tan d'esquerres, els socialistes decideixen anar a cercar el vot del seny.

És la famosa política del peix al cove des del catalanisme. "Assumeixo un primer compromís", deia Illa. "Si soc elegit president de la Generalitat, us vull anunciar que crearé un comissionat de l'autogovern". La idea que va desplegar el líder socialista és que es faci una auditoria per saber com estan els serveis públics de Catalunya.

La idea d'Illa és "posar els serveis públics de Catalunya al nivell que mereixen i com més aviat millor". El candidat, que va anar alternant el català i el castellà, va voler que aquesta fos la primera promesa. Es veu capacitat per dur a terme la tercera gran transformació de Catalunya, després de "les dels Jocs Olímpics i els tripartits" i ho vol fer des de l'autogovern.

En aquest sentit, vol desplegar l'Estatut del 2006 i un pacte per a un nou sistema de finançament. Segur que els sona la música, és el que Pasqual Maragall defensava el 2003 i que era molt semblant a les idees de Mas. És més, el PSC es posa la jaqueta nacionalista i defensa que el sistema actual no és just i que Catalunya no pot ser la tercera comunitat que més dona i la catorzena que més rep.

La recepta del líder socialista passa per la creació d'un consorci tributari a mitges amb l'Estat i exigir que no hi hagi comunitats -va parlar de Madrid sense dir Madrid- que exerceixin "una competència fiscal deslleial".

Salvador Illa, a més, es va voler comprometre a aprovar un decret òmnibus contra la sequera, carregant aquí contra Pere Aragonès per la seva deixadesa durant anys. Les infraestructures, diu el socialista, són claus, per “generar prosperitat”. "Aigua i energia", els dos recursos que són necessaris segons el PSC per a la competitivitat empresarial i productiva i que els governs processistes no han sabut –o no han volgut- prioritzar.

El PSC surt amb avantatge en aquestes eleccions i la conferència de Salvador Illa aquest dijous així ho evidencia. Les altres formacions li han regalat la centralitat i sembla que ho volen aprofitar. De moment, va reunir una quantitat de gent i sectors que ni l'actual president de la Generalitat pot somiar a ajuntar.