Salvador Illa juga amb el temps

Si fos una pel·lícula, un s'imagina Salvador Illa assegut en una butaca i amb una copa a la mà mirant com corre el temps. El líder del PSC fa temps que s'ha adonat que el rellotge va a favor seu i que el Govern de Pere Aragonès es desgasta amb cada nova polèmica. El transvasament de vots entre republicans i socialistes existeix, de manera que a Illa ja no li ve d'un any.

Passada la investidura de Pedro Sánchez, les mirades tornen -per fi- al Parlament de Catalunya, on sembla que el curs polític no acaba de començar. Tocaria parlar de pressupostos, però aquí tothom ja dóna per assumit que, si arriben, seran a mitjans del 2024, en un clar símptoma de l'estranya etapa que viu la política catalana. És el que té governar amb 33 diputats de 135 i, sobretot, no haver complert allò pactat en els comptes de fa un any.

Si se'n recorden, Salvador Illa pactava amb Pere Aragonès l'aprovació dels pressupostos a canvi de diversos acords. Alguns d'ells eren l'impuls del Hard Rock a Tarragona, construir la Ronda Nord -coneguda com a B-40- i l'ampliació de l'aeroport del Prat. Un any després no hi ha avenços substancials en aquests tres àmbits i el PSC ja avisa que no pensa parlar dels comptes del 2024 amb deures a sobre de la taula.

La sensació és que “qui dia passa, any empeny” al Palau de la Generalitat. Tant la B-40 com el Hard Rock susciten malestar dins d'Esquerra, de manera que són les dues condicions que posen els socialistes per tornar a asseure's. També els serveix per distanciar-se dels Comuns i situar-se a la centralitat política i social. Dues condicions que només defensen ells i a més sense presses, és clar, perquè el temps corre, les eleccions seran en un any i el PSC és l'únic partit que té full de ruta i candidat.

Salvador Illa: sense forçar eleccions, però elevant el to

Mentre Pere Aragonès competeix internament amb Junqueras i suma un desgast darrere l'altre, el líder de l'oposició té el seu camí marcat. Passada la investidura, el PSC ha elevat el to, aprofitant els errors del Govern com amb l'informe PISA per assenyalar la feblesa d'Aragonès.

Salvador Illa parla de "quatre anys perduts" i marca tres dels eixos en què vol basar el seu discurs: renovables, educació i la sequera, "problemes reals" més enllà de l'amnistia i el referèndum. És l'estratègia socialista, a la qual s'ha sumat aquesta setmana la portaveu del partit Èlia Tortolero. La veu del PSC atacava Aragonès per incomplir els acords signats fa un any: "No es pot estar tant de temps donant-li voltes i si no es pot complir, que expliquin per què".

És evident que el PSC podria forçar eleccions anticipades. Aquest és el principal retret que un podria fer a Salvador Illa. Després de la marxa de Junts del Govern, ha estat la crossa de Pere Aragonès, condicionat pel que va passar al Congrés. Però és evident que ara mateix l'estratègia dels socialistes catalans és una altra: deixar que ERC segueixi equivocant-se i anar pujant el to d'un discurs crític amb el processisme sense passar-se.

Només falta un any per a les eleccions catalanes i, de moment, el temps corre a favor de Salvador Illa.