Plànol curt de Roger Torrent amb rostre seriós i mirant cap a un costat
POLÍTICA

Roger Torrent, la Fórmula a Catalunya i allò que evita explicar-nos de Madrid

El polític d'ERC es mostra convençut que la F1 seguirà a Montmeló més enllà del 2026, però evita explicar el cúmul de males decisions i de deixadesa que ens han portat a aquest punt

El conseller d'Empresa i president del Circuit de Montmeló, Roger Torrent, assegurava aquest dimecres ser "molt optimista" pel que fa a la continuïtat de la Fórmula 1 a Montmeló. Després de saber que Madrid comptarà amb el Gran Premi d'Espanya des del 2026 i almenys durant deu anys, totes les mirades se centren en Catalunya. El més plausible és que només hi hagi una prova d'aquest tipus a l'Estat. Tot i això, la Generalitat assegura que hi ha motius per creure que la Fórmula 1 no se n'anirà de Montmeló. De moment, la direcció de l'F1, evita mullar-se i assegura que tot és possible.

El problema és que Roger Torrent només pot parlar de sensacions, d'una negociació sense cap acord i de voluntats. Sembla que el Circuit, que és un consorci on la Generalitat porta la veu cantant, s'ha posat les piles els darrers mesos, però arriba tard. Des del juny passat -fa tan sols sis mesos- Oriol Sagrera és el nou CEO, cosa que agrada a la nova propietat de la Fórmula 1, però amb això no n'hi ha prou. Han passat massa coses en els darrers anys. Tantes, que han permès a Madrid arrabassar el Gran Premi d'Espanya a Barcelona.

Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, en una imatge al circuit del Jarama, a Madrid, vestida amb un mico de F1

La política catalana dona l'esquena a la Fórmula 1

Ho vam dir fa unes setmanes a e-Notícies: tant ha anat el càntir a la font contra l'F1 a Montmeló, que s'ha trencat. Quan Ada Colau va arribar a l'alcaldia de Barcelona va menystenir la Fórmula 1 dient que no era una prioritat. No només això, des del 2017 va anar rebaixant la seva aportació pública al Circuit, va arribar a frenar inversions i va evitar donar suport a la presentació de grans premis.

Als anys del Procés, l'organització de la Fórmula 1 no va trobar un interlocutor vàlid per anar ampliant el contracte que vinculava la prova amb Montmeló. La inestabilitat política i el rebuig d'Ada Colau van refredar la relació i van complicar una renovació que es va fer el 2021 amb el compromís de fer canvis importants.

Liberty Media, la nova propietària de la Fórmula 1 des del 2016, ja va avisar llavors que el seu producte canviaria i també ho haurien de fer els circuits. La voluntat és que l'F1 se centri en l'experiència del públic i és una cosa que, com explica Javier Rubio a El Confidencial, Madrid ha treballat molt bé. No només perquè és un circuit urbà, també perquè Madrid ha pensat en el transport públic, allò que l'espectador necessita perquè tingui una experiència completa i satisfactòria. Tot al contrari del que està passant a Montmeló els darrers anys.

Plànol curt de Roger Torrent i Pere Aragonès somrients durant una reunió sobre la cimera de la sequera, al Palau de la Generalitat, el 31 de març del 2023, a Barcelona

L'exemple del transport públic

Un clar exemple és amb el transport públic. Madrid preveu que el 90% puguin arribar amb transport públic amb una parada de metro a la porta. A Montmeló, l'R3 passa pel costat de la tribuna principal, però no hi ha estació de metro perquè la classe política –local i catalana– o bé no vol o no ho ha considerat important. Ara mateix, un ha de caminar uns 30 minuts si arriba amb Rodalies a Montmeló.

Però n'hi ha més. També la gestió política del Circuit de Montmeló és qüestionada. El director general és José Luis Santamaría, càrrec proper a ERC, vinculat a una empresa de construcció i amb un escàs currículum per gestionar el Circuit. Va ser director d'una carrera, l'OpenGT, però gens comparable amb el que demana Montmeló.

És el que Roger Torrent no explica: una degradació política, una inversió nul·la en infraestructures i una gestió almenys qüestionada. El 2022 va anunciar una inversió de 30 milions d'euros, però basats en la sostenibilitat ambiental i en poder organitzar esdeveniments que no tinguin a veure amb el motor. Una despesa, doncs, que no té res a veure amb seduir la Fórmula 1.

El Gran Premi del 2022 a Montmeló, un fracàs que pot ser decisiu

Després de la pandèmia, la Fórmula 1 tornava amb públic al Circuit de Montmeló el 2022. El fracàs va ser estrepitós. Aquell any es va haver d'ampliar l'aforament i es va penjar el cartell de sold out. El circuit va col·lapsar, no només durant la cursa de diumenge, també als lliures els dies abans. Es van fer cues quilomètriques, no hi havia punts d'aigua ni ombres malgrat la calor que feia. No hi va haver coordinació amb la policia, ni control a les tribunes, on hi havia més gent de la permesa.

El caos va enfadar, i amb raó, Liberty Media, que va dir prou i va exigir al Circuit de Montmeló que es posés les piles. Va exigir diversos canvis urgents de cara al 2023 i alguns es van aconseguir fer, però no tots. Arribar a Montmeló continua sent complicat, entrar continua sent una mica lent i tot això va en contra de prioritzar l'espectador.

La Generalitat de Catalunya i Roger Torrent tindran la voluntat de mantenir la Fórmula 1 més enllà del 2026, però ho tenen difícil. Tenen una carta, potser l'única: el vincle de Barcelona amb aquest esport, però poca cosa més. No és que Madrid ens robi, és que la capital de l'Estat ha sabut entendre que vol l'F1 i donar-li-ho. I amb capital privat, sense haver de gastar 30 milions l'any públics.