Rodalies i Interior esquincen el quadripartit progressista al Parlament

Els quatre partits de l'esquerra van exhibir a l'abril del 2025 la seva unitat entorn de l'acord sobre la llei de l'habitatge. Va ser un moment important per al PSC, que no tan sols consolidava el bloc d'investidura amb ERC i Comuns, sinó que veia la possibilitat d'ampliar la seva majoria amb la incorporació de la CUP. En els mesos següents PSC, ERC, Comuns i CUP van unir forces davant l'ascens imparable de la dreta. Per exemple amb la persecució dels delictes d'odi, l'aprovació de la llei LGTBI o l'aprovació definitiva de la llei d'habitatge.

Però l'harmonia que semblava regnar entre els partits progressistes catalans se n'ha anat en orris en les últimes setmanes. El caos a Rodalies ha fet visibles les diferències existents entre l'esquerra constitucionalista (PSC i Comuns) i l'esquerra nacionalista (ERC i CUP). ERC ha volgut marcar distàncies amb el PSC en plenes negociacions dels pressupostos per no acabar de perdre la poca credibilitat que els queda davant les bases independentistes. La CUP ha marcat un to més bel·ligerant, de ruptura més que no pas de distanciament, empesa per altres conflictes com l'actuació dels Mossos en les protestes propalestines de fa uns mesos.

Tot això s'ha posat de manifest de la manera més crua amb les compareixences en comissió parlamentària de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i la consellera d'Interior, Núria Parlon. Unes compareixences plenes de retrets i bronques entre el Govern i els seus socis independentistes.

Una ERC més propera a la CUP que al PSC va criticar la consellera d'Interior per les “directrius polítiques” i la “manca de transparència” al cos de Mossos d'Esquadra. Va ser en la compareixença de Núria Parlon al costat del director general de la policia, Josep-Lluís Trapero, a la Comissió d'Interior aquest dimecres. La sessió va estar marcada per la bronca entre la consellera i el portaveu de la CUP, Xavi Pellicer.

És simptomàtic que en aquesta trifulga la presidenta de la comissió, Ester Capella, sortís en defensa del diputat de la CUP. I ho és perquè ERC és el soci prioritari del Govern de Salvador Illa. La qual cosa evidencia una fractura entre els partits progressistes que caldrà veure on arriba.

El mal rotllo va continuar aquest dijous a la comissió conjunta de Territori i Interior, amb la compareixença de Paneque i Parlon. Crítiques a la gestió del Govern, peticions de dimissió i assenyalament de la submissió del Govern al Gobierno central. La CUP ha elevat el to aquests dies titllant de "presa de pèl" les sancions del Govern als propietaris d'habitatges. Una cosa que allunya la CUP dels Comuns, que sí que van donar per bones les sancions i de fet van aixecar el veto a la negociació dels pressupostos.

Legislatura sí, estabilitat no

La pregunta és si aquest distanciament entre els partits del bloc progressista servirà per debilitar el Govern o fins i tot trencar la coalició. Sembla evident que no. El PSC sembla haver perdut definitivament la CUP, que a mesura que s'acosten les eleccions municipals necessita espantar els rumors de l'acostament als socialistes. De fet, els socialistes es volen oblidar dels cupaires i centrar les seves energies a convèncer Esquerra per aprovar els pressupostos. És a dir, el Govern torna al pla inicial dels 68 diputats.

En aquest sentit, Junqueras sí que sembla disposat a empassar-se tots els gripaus que calgui per aprovar els comptes del PSC. El primer gripau serà el de Rodalies: els republicans semblen disposats a seure a negociar malgrat el caos dels trens. Després vindrà el del finançament i l'IRPF. A Junqueras li interessa en aquest moment aprovar els pressupostos per donar estabilitat al Govern.

La conclusió és que el PSC sembla tenir garantida la legislatura, almenys per ara, però no pas l'estabilitat a mitjà i llarg termini. El que sembla clar és que vénen temps turbulents per a l'esquerra, a la qual cosa cal afegir la competència electoral de cara a l'any que ve. Es confirma el que ja intuíem: que l'harmonia entre PSC, ERC, Comuns i CUP responia només als interessos de cada partit.