L'últim ridícul del processisme: la manifestació 'fake' a Barcelona

El processisme continua perdut. Probablement ho està des d'abans, fins i tot, del referèndum del 2017, però cada cop s'està fent més evident. La imminent investidura de Salvador Illa com a nou president de la Generalitat ha estat l'últim detonant que ha provocat que els líders processistes, especialment els afins al 'puigdemontisme', caminin com pollastres sense cap mirant de fer veure que van de jugada mestra en jugada mestra.

Des del 12 de maig que se sap que no hi ha majoria indepe al Parlament. ERC ho va assumir fins al punt de regalar els seus vots al PSC perquè Illa es converteixi en president. Tot i això, en els últims mesos, Junts i el seu entorn han seguit jugant com si el 12-M els catalans no haguessin votat el que van votar.

Hi ha la teoria de Kübler-Ross sobre les 5 fases o etapes del dol: primer, la negació; després, la ira; segueix amb la negociació, la depressió i, finalment, l'acceptació. Com hem pogut comprovar tots, després de les eleccions, el 'puigdemontisme' es trobava a la primera fase, la de la negació: insistien en una investidura de Puigdemont que era aritmèticament impossible. Amb l'acord PSC-ERC, els afins a Puigdemont ja són a la segona: la ira.

Les últimes hores, els seguidors del líder espiritual dels juntaires han atacat amb duresa ERC per terra, mar i aire. Diputats, dirigents, portaveus mediàtics com Pilar Rahola, entitats satèl·lit com l'ANC, els CDR o Acció per la República... tots ells indignats amb els republicans com si Junts no hagués pactat recentment amb els socialistes en municipis, diputacions o al Congrés dels Diputats.

Fins i tot Carles Puigdemont va emetre un comunicat dissabte donant a entendre que, si torna i és detingut, serà per culpa de l'acord que ERC ha aconseguit amb el PSC. En cap cas serà, segons la seva teoria, perquè la llei d'amnistia que va redactar, entre d'altres, Gonzalo Boye (l'advocat de l'expresident) tenia prou llacunes perquè els jutges poguessin mantenir les ordres de detenció que pesen sobre ell. La culpa, com sempre, és dels altres. Marca de la casa del processisme.

El darrer ridícul processista

Davant la possible i imminent tornada de Carles Puigdemont, els CDR van organitzar una manifestació per a aquest dilluns a les 8 del matí a l'Estació de França de Barcelona, que és just al costat del Parlament. Entre aquesta convocatòria i les paraules de Puigdemont augurant que la seva detenció seria imminent perquè seguia en la idea de tornar a Catalunya, tot apuntava que alguna cosa seriosa passaria aquest dilluns.

Aquesta manifestació prevista a Barcelona també va comptar amb el suport de l'ANC de Lluís Llach, que ja s'ha convertit en el braç agitador de Junts disfressat de 'societat civil'. Malgrat tot, la convocatòria acabaria caient. Primer l'ANC i després els CDR desconvocaven l'acte aquest mateix diumenge. Semblava, doncs, que el retorn de Puigdemont s'endarreria o, en qualsevol cas, la seva arribada no seria com la d'un heroi baixant d'un tren des de França.

El canvi de plans de l'entorn de Puigdemont va generar moltes crítiques entre els cada cop menys nombrosos indepes afins al processisme. Els que ja fa temps que han desconnectat dels partits processistes ja no tenien intencions de sortir al carrer per celebrar aquesta possible tornada. Tot i això, els que encara confien (sí, algun encara queda) en Puigdemont també es van desil·lusionar amb la marxa enrere de l'ANC i els CDR.

"Ridícul" va ser una de les paraules més utilitzades per aquests sectors ahir. I és que aquest intent de manifestar-se-i-ara-no no ha estat més que l'últim esperpent d'un processisme en decadència que, després de diverses patacades electorals, per a l'únic que ha quedat és per intentar rebentar la investidura de Salvador Illa.