'Retorn al passat': el pacte fiscal de Mas, la 'nova' aposta d'ERC

La data del 20 de setembre del 2012 pot semblar absolutament normal a simple vista. Tot i això, si es mira amb el monocle de la política, es tracta d'una jornada que va marcar un abans i un després en l'àmbit català i fins i tot espanyol. Havien passat nou dies de la primera multitudinària manifestació independentista als carrers de Barcelona i, per primera vegada, el plantejament secessionista estava sobre la taula.

El pacte fiscal, el gran cavall de batalla d'Artur Mas enterrat el 2012

Tot i el clam viscut als carrers de Barcelona, el llavors president de la Generalitat, Artur Mas, es va mantenir en els seus tretze. Almenys, per uns dies, perquè el que va passar amb el pas dels anys és conegut per tothom. Tot i les pressions de l'ANC, Òmnium Cultural i ERC —llavors a l'oposició—, Mas va continuar defensant la que havia estat la seva bandera els últims anys: el concert econòmic.

Ho feia de forma tàctica, conscient del 'no' que obtindria de Rajoy a la trobada d'aquell 20 de setembre. Un 'no' amb què va justificar el seu viratge independentista, convocant eleccions anticipades i iniciant el camí del 'procés'. Però, de cara a la galeria, Artur Mas va ser el gran defensor del concert econòmic com a “fórmula d'encaix entre Catalunya i Espanya”, tal com el definia l'extinta Convergència i Unió.

Va ser fa exactament quinze anys quan Mas va exhibir per primera vegada la defensa del pacte fiscal. El 2009, amb el tripartit de Montilla ja en plena fase de desgast, el líder convergent va assenyalar el concert econòmic com a nova meta del catalanisme polític. Amb aquesta bandera, Mas va vèncer a les urnes el 2010 i va aconseguir la presidència de la Generalitat.

Junqueras ja va donar suport al pacte fiscal, encara que probablement de forma tàctica

Aleshores, ERC era una autèntica sagnia. La divisió interna va causar escissions —Reagrupament i Solidaritat Catalana—, va acabar amb el lideratge de Joan Puigcercós i va suposar l'ascens al poder, el 2011, d'un llavors desconegut Oriol Junqueras. Des de l'oposició i el pes minvat de ser la cinquena força parlamentària amb deu escons escassos, ERC no va donar l'esquena al pacte fiscal.

“Mentre no arribem a la independència, hem de plantejar també la sobirania fiscal a través del concert econòmic”, afirmava al Parlament un dels diputats republicans el febrer del 2012. Es tracta de Pere Aragonès, avui president de la Generalitat. Les paraules d'un jove Aragonès eren un suport als postulats de Mas per part de la nova direcció republicana, d'Oriol Junqueras.

Amb Joan Puigcercós al capdavant, ERC havia mantingut una distància freda amb la proposta del líder convergent. Junqueras, no obstant, es va prestar al suport a Mas, probablement de forma tàctica i esperant el 'no' de Moncloa per pressionar el líder de CiU cap a les tesis independentistes.

N'és una prova la veloç reacció dels republicans el famós 20 de setembre del 2012. Quan Mas va anunciar el cop de porta del president del Gobierno, Mariano Rajoy, a la seva proposta de concert econòmic, ERC no va trigar a treure's del barret de copa la idea independentista. Ho va fer minuts després que finalitzés la reunió per boca de qui en aquell moment era el seu portaveu a Madrid, Alfred Bosch, home de la màxima confiança d'Oriol Junqueras.

“Els catalans volen la independència i és el que els donarem perquè aquesta és la nostra convicció i la nostra obligació”, afirmava Bosch. I en referència a la manifestació independentista esdevinguda escassos dies abans, va etzibar: “No es va veure ningú demanar eleccions anticipades o un pacte fiscal, sinó la independència”.

A la primera de canvi, doncs, ERC va baixar d'un vaixell on havia pujat per necessitat més que per convicció. El pacte fiscal va ser el pretext dels republicans -arrossegant immediatament CiU- per llançar-se a l'aventura independentista, que va arrencar amb la convocatòria d'eleccions aquella mateixa tardor. El pacte fiscal quedava enterrat per sempre… fins a aquesta mateixa setmana.

ERC, de la intransigència independentista al possibilisme de l'acord fiscal

Va ser dimarts passat quan Pere Aragonès i la consellera d'Economia, Natàlia Mas, van defensar la proposta. Ho van fer coincidint de ple amb la convocatòria electoral per al proper 12 de maig i, per tant, posant sobre la taula el pacte fiscal com a proposta formulada des d'ERC. El concert ha de ser, en paraules de Pere Aragonès, "la base d'una nova relació bilateral entre l'Estat i Catalunya".

Aquest acord de màxims entre el Govern i el Gobierno que proposa ERC xoca de cara amb la contundència amb què els republicans defensaven la confrontació amb Moncloa. ERC veia “impossible” assolir qualsevol acord, ni tan sols amb un Gobierno del PSOE, i ara la seva proposta estrella passa, precisament, pel pacte.

Junqueras era claríssim el 2012, just després d'enterrar el pacte fiscal, i menyspreava qualsevol tipus d'acord amb el Gobierno, fos del color que fos. "Nosaltres estem convençuts que parlar amb l'Estat espanyol no té sentit perquè no són de fiar i si volen parlar, ens enganyaran, perquè ho han fet sempre", deia. “L'Estat espanyol mai no dialoga, sempre imposa els monòlegs dels seus governs (del PSOE i del PP)”, escrivia el 2013 a les xarxes socials.

La intransigència d'aquella ERC respecte als pactes amb el Govern queda ara en evidència després dels últims plantejaments dels republicans. El viratge després del 'procés' del partit d'Oriol Junqueras, cedint els postulats més radicals a Junts per Catalunya i a Carles Puigdemont, s'ha anat fent evident els darrers anys. Tot i això, la recuperació d'una proposta política que va ser la gran carta de l'antiga CiU, no ha fet més que confirmar la complicada posició en què es troben els republicans.

Amb la defensa del concert econòmic, ERC es distancia de l'independentisme, que l'acusa d'abandonar la causa, i manté la distància amb les formacions autonomistes, que desconfien justificadament d'aquest cop de timó. El 'retorn al passat' d'ERC podria ser, en definitiva, una jugada a la desesperada de resultat exigu. Com passarà amb tantes altres incògnites, el proper 12 de maig servirà també per aclarir aquest dubte.