L'altre repte de Salvador Illa: Catalunya és la comunitat més endeutada per càpita

Aquesta setmana era notícia que Espanya havia augmentat el seu deute sobirà fins al 108,2%. La notícia va venir amb polèmica.

Per a alguns, en realitat, el deute ha baixat perquè aquest es calcula en funció del PIB, que ha crescut. Per altres, en canvi, això són jocs de mans que no taparan el fet que Espanya és un país molt endeutat. És a dir, que la seva economia no pot funcionar sense crèdit.

Sigui com sigui, el del deute no és cap problema menor, ni exclusiu d'Espanya. Per contra, el país més endeutat del món són els Estats Units, que a través de la seva descontrolada expansió monetària exporten inflació. D'altra banda, el deute no és innòcua a efectes econòmics i comptables.

En el cas d'Espanya, cal tenir present que els interessos del deute – és a dir, pagar el que és seu als mercats de valors – són la segona partida de despesa. En termes agregats, l'Estat gasta més de la meitat del pressupost en pensions, interessos de deute i atur. És a dir, que gastem més de la meitat dels recursos en àrees no productives.

Així mateix, Espanya pot mantenir el seu nivell de deute perquè aquest ve avalat pel BCE i el conjunt de la UE. Si Espanya s'hagués de finançar per si mateixa, els mercats no serien tan benèvols. Una de les raons per les quals Espanya no va entrar en default a la crisi del 2008 va ser perquè Dragui va desplegar tot l'arsenal del BCE.

I Catalunya?

Fins ara, Catalunya no té encara accés als mercats, de manera que s'ha d'analitzar el seu endeutament dins del paraigua comptable d'Espanya. Tot i que, en realitat, és una qüestió gairebé més política que econòmica.

El motiu és que Catalunya és endeutada amb Espanya, però Espanya està endeutada amb el món. No es tracta, doncs, que el tresor espanyol financi Catalunya perquè Espanya sigui un estalviador amb diners aturats. En última instància, la realitat és la que és, al marge de com es divideixi.

Això és el que explica que, quan es parla del deute català, el primer que apareixen siguin controvèrsies polítiques. Ens referim al debat de condonar el deute, de no perdonar-lo, d'exigir l'objecció del deute històric, de trencar la solidaritat, etc. Ara, per exemple, l'acord (polític) entre ERC i el PSC contempla el perdó de 15.000 milions que Catalunya té amb el FLA.

Cal tenir present que, en aquest moment, Catalunya és la comunitat autònoma més endeuta per càpita. Ni més ni menys que 11.000 euros per català, segons l'AIReF. És el doble que el deute d'un resident a Madrid. Així mateix, en termes absoluts (sense calcular-la en relació amb el PIB), Catalunya també és la comunitat més endeutada.

Una papereta per a Salvador Illa

Es parla molt de la transcendència de la nova presidència de Salvador Illa.

S'interpreta com la fi del procés, com l'inici del federalisme asimètric a Espanya i de moltes altres maneres. Però totes aquestes interpretacions tenen en comú que són polítiques. Però els problemes que té Catalunya no s'esgoten ni de bon tros a les maniobres dels partits.

Més enllà dels efectes polítics i morals d'aquesta eventual condonació de deute (per acontentar ERC), el que serà rellevant serà l'endemà. És a dir, com quedarà l'economia real catalana.

Es prendran mesures per evitar un altre augment de deute amb l'Estat? Aquesta condonació serà la panacea econòmica per a Catalunya? El president Illa té pensada una nova política econòmica que augmenti el PIB català per reduir així el deute en termes relatius?

Del que interessa al ciutadà corrent es pot dir que és pràcticament impossible que el Govern del PSC abaixarà els impostos. Així mateix, és igualment impossible que es retalli pel costat de les despeses perquè Catalunya només fa créixer demogràficament i el Síndic ja va avisar que l'administració actual es queda petita.

Sens dubte, el Govern d'Illa - amb Alícia Romero al capdavant d'Economia - tindrà en aquest punt un repte de grans dimensions.