Per què la regulació no ha abaixat el preu del lloguer com diu el PSC:'És una fal·làcia'

L'habitatge s'ha consolidat com la principal preocupació dels catalans i el debat és en com controlar el preu del lloguer perquè deixi de pujar. L'esquerra aposta per la regulació, com si hi hagués una fórmula màgica per frenar la pujada topant els preus per llei. Els defensors del lliure mercat assenyalen que la regulació no fa més que accelerar la caiguda de l'oferta, que és on hi ha l'arrel del problema.

El preu de l'habitatge respon a la llei de l'oferta i la demanda: quan l'oferta és més gran que la demanda, els preus baixen, i quan la demanda és més gran que l'oferta, els preus pugen. A Catalunya hi ha una pressió demogràfica creixent davant d'una manca de pisos en venda que encarix el preu de l'habitatge. Una regulació més gran provoca una contracció de l'oferta de lloguer, ja que els propietaris decideixen vendre la propietat o retirar-la del mercat a l'espera de temps millors. És a dir, que fins que no se solucioni el problema de l'oferta, construint més habitatge o oferint més seguretat als propietaris, qualsevol intent de topar els preus serà contraproduent.

El govern del PSC ha decidit copiar el model dels Comuns consistent en una hiperregulació que estrangula l'oferta. Segons l'estadística oficial, a Barcelona el preu del lloguer ha caigut un 4,9%. El PSC de Barcelona ha aprofitat per reivindicar l'èxit de les seves polítiques reguladores amb aquesta campanya: “Gràcies a les polítiques de regulació del lloguer estalvies 220 euros al mes”. Però, què hi ha de veritat en la propaganda socialista?

La fal·làcia de la mitjana

El professor d'Economia a la Universitat de Columbia (Estats Units), Xavier Sala i Martin, ha desmuntat la “fal·làcia” d'aquesta afirmació amb un exemple clar. El PSC es basa en una mitjana pura, és a dir, suma el preu dels pisos de lloguer i el divideix pel nombre de pisos de lloguer. La trampa és, segons el professor, que no té en compte els pisos que han sortit del mercat i que en la pràctica han encarit el preu.

El professor posa l'exemple de tres pisos de lloguer que costen 2.000, 1.500 i 1.000 euros cadascun. El preu mitjà és de 1.500, però si el govern posa una llei que limita el preu del lloguer el propietari del pis de 2.000 euros el retirarà del mercat. Quedaran els de 1.500 i 1.000 euros, i per tant el preu mitjà s'haurà reduït a 1.250 euros. El govern celebra l'èxit de la seva mesura perquè el preu mitjà s'ha reduït, però també s'ha reduït l'oferta que en la pràctica encarix el preu del lloguer.

El que vol dir Sala i Martin és que la mitjana és una fal·làcia perquè ofereix una dada merament estadística, mentre que el preu de cada habitatge per separat puja. La dada que veritablement interessa és aquesta: Entre 2024 i 2025, període en què ha caigut el preu mitjà del lloguer, els contractes de lloguer s'han reduït un 15%.