La reflexió abans de la tempesta

Ja està. S'ha acabat. La campanya electoral ja ha finalitzat. Queden enrere uns debats avorridíssims, polítics repetint les mateixes proclames dia sí i dia també i unes enquestes que ja fa dies que hem deixat enrere per una llei electoral que s'hauria de modernitzar. Avui toca reflexionar.

Aquest dissabte s'acaba el bombardeig d'informació, promeses, retrets entre partits i mítings que bàsicament només interessen a amics, familiars i militants. Després de quinze dies de bogeria, arriba el moment de posar el fre. Sobretot per part d'uns polítics que, després d'anar amunt i avall fent entrevistes, parlant en actes i assistint a debats, avui es prenen un descans que també ens mereixem els ciutadans.

Un descans, el dels polítics, que només pertorbarà el fet d'assistir a la ja tradicional foto conjunta que es fan els candidats i que diumenge al matí veurem a La Vanguardia i algun altre diari. Després d'això, arribarà diumenge i ja ho saben: que si és important anar a votar, que la gent no es quedi a casa i altres proclames habituals d'una jornada electoral.

Diuen que les campanyes realment serveixen de poca cosa. Tot i això, tots els sondejos, trackings, estudis i altres assenyalen l'existència fins a l'últim dia d'una bossa important d'indecisos. Una borsa de gent que, diuen, són els que acabaran de decantar la balança en les múltiples lluites que mantenen els partits per a aquest 12 de maig. Com si no en tinguessin prou en dubtar fins gairebé l'últim minut perquè a sobre els hi posem aquesta pressió afegida a sobre.

Ja només falten hores per saber de quant guanyarà Illa (si és que Puigdemont no ho acaba enxampant), fins on arriba la caiguda als inferns d'ERC, Comuns i la CUP, qui s'endurà la batalla pel quart lloc entre Vox i el PP i si, tal com deien totes les enquestes, l'Aliança Catalana de Sílvia Orriols es confirma com la gran sorpresa d'electoral.

En qualsevol cas, demà serà el dia clau. El moment en què, al llarg de 12 hores, els catalans s'expressaran a les urnes per decidir el seu futur. Normalment aquest futur es consideraven quatre anys, però ja fa temps que les legislatures a Catalunya duren menys. Aquesta vegada, fins i tot, podria ser que durés tot just unes setmanes i tornem a votar a la tardor. Però això ja és avançar-se massa. Demà toca votar i avui reflexionar.