L'hora de la veritat: Catalunya vota el seu futur

Fins que no es tanquin les escoles i es faci el recompte la incertesa serà màxima. Durant totes aquestes setmanes, els sondejos han indicat per on podria anar la situació, però regna a l'ambient la sospita que passarà alguna cosa. S'especula amb una entrada molt forta d'Aliança Catalana, amb la resistència de Vox davant el PPC, amb l'enfonsament d'ERC o amb un empat tècnic entre Junts i PSC.

Sigui com sigui, en aquestes eleccions hi ha un element diferent respecte a les anteriors i és que aquestes marquen el trànsit entre el procés i el que ja es coneix com a “postprocés”. D'altra banda, aquests comicis també recullen una amalgama de descontentament social provocat pel problema de l'habitatge, la inseguretat i la gestió migratòria.

PP i VOX: la lluita pel quart lloc

PP i Vox són adversaris electorals 'de facto' i competeixen per vots molt semblants. Encara que no hagin entrat al cos a cos durant la campanya, les dues formacions saben que la seva lluita és aconseguir el quart lloc. A l'inici de la campanya, tots deien que el quart lloc seria per al PPC, però Vox sembla haver aguantat gràcies a la seva estratègia de concentrar-se en la immigració i la inseguretat.

Ciutadans: la fi d'una etapa

La previsible desaparició de Ciutadans és un altre símbol que ens trobem en ple trànsit cap al postprocés. Cap dels sondejos els ha donat representació o ni tan sols la proximitat al mínim del 3%. Una de les claus per saber en quina situació electoral s'ha quedat l'unionisme serà estudiar cap on han migrat els antics votants de Ciutadans.

Junts: lideratge indepe

Durant els darrers dies de la campanya, Junts s'ha vist amb molta força i esperen un empat tècnic amb el PSC. Això és una cosa que al principi de la campanya no es veia amb tanta claredat perquè tots dibuixaven un PSC molt avantatjat. El que sembla segur és que el segon lloc és per a Junts, que superaria ERC i aconseguiria el lideratge indepe. El resultat de Junts dependrà molt de la decisió del votant nacionalista indecís o que abans era abstencionista.

Aliança Catalana: la gran incògnita

Sens dubte, l'interrogant d'aquestes autonòmiques és Sílvia Orriols. El que pugui treure Aliança Catalana és relativament secundari perquè, de moment, els seus diputats al Parlament quedaran inutilitzats per tota una xarxa de vetos. El que és significatiu és el forat que pugui fer a Junts. Encara més: Aliança Catalana mostrarà si l'independentisme s'ha actualitzat a través del debat de la immigració i la pèrdua d'identitat o si, per contra, la figura de Puigdemont manté viu el procés.

PSC: Victoria impotent?

Salvador Illa és l'encarregat de recollir la política que Pedro Sánchez ha tingut amb Catalunya des de les darreres eleccions generals. El dubte és si la seva victòria – totes les enquestes la preveuen – servirà perquè aconsegueixi ser president. Si els números no donen per a un tripartit i tampoc hi ha una majoria indepe que el deixi fora, Puigdemont ja ha deixat clar que una sociovergència (o qualsevol altra cosa) la presidirà ell. La pregunta llavors és si Sánchez sacrificarà Illa perquè Junts no li retiri el seu suport a Madrid.

ERC: molts nervis

Si es confirma avui la forta tendència a la baixa d'ERC, el millor que podria passar als republicans és mantenir alguna quota de poder. Les opcions que els ho permetrien no són fàcils i depenen dels capricis de l'aritmètica. Els republicans poden fer un tripartit amb PSC i Comuns, una majoria indepe (que no necessiti Aliança Catalana) o una aliança amb el PSC si Aragonès aconsegueix mantenir el tipus.

Comuns i CUP: una incògnita més discreta

La dinàmica que porta Sumar és senzillament de desaparició. Si els Comuns resisteixen la ressaca de Galícia i Euskadi serà perquè encara mantenen una certa entitat pròpia heretada d'ICV. No és descartable. A Barcelona encara poden mantenir importants quotes de vot urbà aliè a les preocupacions de les zones metropolitanes i rurals.

D'altra banda, la CUP ja forma part del paisatge encara que la seva decadència electoral d'un temps ençà és notable. Els sondejos els donen una petita quota de vot per part dels incondicionals. Pel que fa als pactes, una eventual majoria processista sense Aliança Catalana també en dependria d'ells.