Per què l'estratègia d'ERC la portarà tant sí com no a l'oposició (o noves eleccions)

Pere Aragonès continua intentant fer arribar el seu missatge a tres setmanes de les eleccions. Repeteix una vegada i una altra que això no va de noms, sinó de propostes, encara que de moment sembla tot al contrari. Encara més: conscient del context advers per al seu partit, dobla la seva aposta i assegura que no pactarà amb el PSC ni serà conseller de cap altre president.

És evident que Aragonès juga la mateixa carta que Carles Puigdemont, la del tot o res. El president -segons la meva manera d'entendre amb certa raó- assegura que després d'ostentar el màxim càrrec al Govern no pot ser conseller d'un altre president. No descarta mantenir la seva acta al Parlament i exercir de cap de l'oposició, encara que aspira a "tenir més majoria" per continuar liderant la Generalitat.

És de suposar que ara mateix Esquerra no pot fer gaire més. Queden poc més de dues setmanes per a les eleccions i ha de repetir el discurs a veure si rasca alguna cosa i els altres s'equivoquen. Tot i això, sembla molt difícil que els republicans puguin tornar a manar a la Generalitat, ja que s'estan tancant gairebé totes les portes.

Només hi ha tres escenaris possibles en què ERC pugui mantenir el Govern o formar part d'un executiu de coalició. Descartem la primera, que és que guanyi les eleccions amb comoditat. La segona és un acord amb el PSC, que el mateix Aragonès ha negat per activa i per passiva. La tercera significaria tornar a un acord amb Junts i fer president Puigdemont a canvi d'algunes conselleries.

Si creiem que les paraules d'Esquerra no variaran en un futur, hem de descartar completament qualsevol acord amb Salvador Illa. En una entrevista aquest dimarts a El Món assegurava que no "tenen el mateix horitzó" amb el PSC, així com tampoc comparteixen un "model de país".

L'única via per continuar manant és, doncs, un acord amb Junts i buscar els vots a la investidura de la CUP. Donem per fet que serà Carles Puigdemont qui quedi per davant de Pere Aragonès, de manera que ERC hauria de votar el d'Amer a la investidura. Un acord entre Junts i Esquerra no és impossible, d'acord, però avui sembla improbable.

ERC s'encamina cap a l'oposició o noves eleccions

Partim de la base que la diferència entre Puigdemont i Aragonès no serà de pocs vots. Si fem cas a les enquestes, Junts superarà els 32 diputats, mentre que ERC té molt difícil no baixar dels 30 i fins a arribar als 28. Un acord entre tots dos significa per als republicans legitimar Puigdemont, quedar en segon pla i, el més important, pactar amb qui no et parles.

És pràcticament impossible pensar en un pacte entre Esquerra i Junts. És més, Pere Aragonès és capaç de forçar noves eleccions a l'octubre abans que arribar a un acord amb Puigdemont (sempre que Junts i PSC no sumin i s'entenguin, és clar). El camí dels de Junqueras, doncs, només té un destí amb el permís de la repetició electoral: l'oposició.

Descartar un pacte amb el PSC i renegar d'Aliança Catalana fa que Pere Aragonès només es pugui entendre amb Puigdemont. Ho faria, a més, en una posició debilitada i sabent que ell hauria d'abandonar la política activa, ja que no pensa ser conseller de cap altre president. Si el de Pineda de Mar vol, doncs, continuar liderant Esquerra, només li queda l'oposició o repetir eleccions.

Hi ha una altra possibilitat, que sembla una bogeria: que ERC voti Carles Puigdemont a la sessió d'investidura i li permeti governar en solitari, mentre el fiscalitza a l'oposició. Significaria regalar el poder al teu adversari i deixar sense feina centenars de càrrecs de confiança, encara que pugui tenir cert sentit polític. Si tu has governat amb 33 diputats, per què no els ho permets als altres?

A partir d'aquí, trieu vosaltres mateixos la vostra pròpia aventura. És més probable un acord entre Junts i el PSC? ¿Ens menjarem les nostres paraules i Puigdemont pactarà amb ERC un nou Govern? Esquerra s'aferrarà a la Generalitat i hi haurà noves eleccions a finals del 2024?

Per ser investit president fan falta 68 vots favorables a primera volta o més vots favorables que negatius en una segona votació. Facin les seves apostes.