Què és la sociovergència i per què és el concepte de moda a Catalunya

Torna la sociovergència a Catalunya? Sembla que alguns estan entossudits aquests dies a voler demostrar que sí, que Junts i el PSC tenen un acord tàcit, malvat i fosc. Però què és exactament la sociovergència i per què torna a estar de moda?

La xarxa social 'X' es va omplir aquest dijous de missatges de dirigents d'Esquerra, la CUP i els Comuns parlant de la tornada de la sociovergència. Junts, votant en contra, i el PSC, amb l'abstenció, van impedir que es regulés el lloguer de temporada. Cal recordar que el límit de lloguers ha comportat que desapareguin del mercat el 50% dels pisos de lloguer de Barcelona.

Tot i el resultat nefast, ERC, els anticapitalistes i la marca catalana de Sumar van votar a favor i van carregar contra Junts i el PSC per no permetre l'aprovació del decret. I, és clar, aquest dijous va començar la campanya electoral de les europees i molts van sortir en tromba parlant de la sociovergència.

D'on neix el concepte de la sociovergència

Durant anys, el famós oasi polític català constava de dues branques: el poder autonòmic de CiU i el poder local, sobretot metropolità, del PSC. Jordi Pujol governava la Generalitat i va teixir la seva xarxa d'influència, mentre que els socialistes van fer el mateix a través d'ajuntaments i la Diputació de Barcelona.

Es tractava, doncs, de dos poders paral·lels, que convivien cadascun amb els seus mitjans de comunicació públics i privats i amb una sintonia amb el poder econòmic català. Convergència i el PSC representaven la centralitat i els altres actors polítics eren minoritaris.

Realment, CiU i el PSC no van governar mai conjuntament la Generalitat ni l'Ajuntament de Barcelona. Ho han fet en altres ens locals i del 2019 al 2023 a la Diputació de Barcelona. La sociovergència, doncs, és més un concepte per explicar una manera semblant de veure la política des de la centralitat i la moderació. Segons les esquerres a l'esquerra del PSC, és un terme per explicar "unes polítiques al servei del capital, dels lobbies i allunyats de la ciutadania".

Amb l'inici del procés el 2010, van passar dues coses a Catalunya. D'una banda, CiU, que va passar a ser el PDeCAT per després ser Junts, va deixar el centre polític per alinear-se amb ERC i la CUP. De l'altre, el processisme va posar el PSC al costat dels “dolents”. De fet, es van arribar a comprometre en un document signat a no pactar amb el PSC.

La centralitat torna a ser majoritària

Realment, el bipartidisme a Catalunya mai no ha funcionat com a tal. L'alternança política no va arribar fins al 2003 i l'esclat del Procés va canviar tant el panorama polític el 2010 que no s'ha normalitzat fins aquest 2024. La sociovergència torna com a manera d'entendre la política una vegada la bandera ja no és l'única cosa important.

El PSC representa més que mai avui la centralitat política i sembla que Junts té intenció de recuperar certa ideologia convergent. Amb una ERC en caiguda i totalment situada a l'esquerra més woke, tots dos partits tornen a sumar una àmplia majoria al Parlament.

La sociovergència suma 77 diputats de 135, mentre que Esquerra, la CUP i els Comuns tenen 30 diputats, gairebé els mateixos que el PP i Vox. El Parlament ha virat cap al centre i la dreta, de manera que la visió de l'anomenada "sociovergència" és majoritària, encara que a alguns els faci mal.

Tot i això, no hi ha cap opció que Salvador Illa governi al costat de Junts. És evident que poden estar d'acord parlant de l'aeroport, de l'excessiva regulació de la Generalitat o fins i tot de la càrrega impositiva abusiva a Catalunya. En el fons, és una visió majoritària, encara que no la secundin opinadors, premsa digital o activistes. De vegades, el soroll ens impedeix veure la realitat.