La querella del cas DGAIA afina les acusacions contra dos exconsellers d'ERC i Junts:‘prevaricació i malversació’

El cas de presumpta corrupció a la DGAIA (Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència) va arribar a la justícia gràcies a una querella de l'associació Guardianes de la Inocencia. Però la querella, presentada el passat mes de juliol, havia quedat en un calaix. Ara, a petició de la jutgessa, els querellants han concretat les acusacions contra dos exconsellers i un exsecretari general.

Es tracta d'un pas previ perquè la jutgessa es pronunciï sobre la querella, ja sigui per a la seva acceptació i posterior enviament a fiscalia, o per rebutjar-la. La judicialització de la causa és important perquè les irregularitats no caiguin en l'oblit, com pretenen els seus implicats, ERC i Junts, amb la indispensable col·laboració de socialistes i comuns.

Aquests partits van impulsar una comissió d'investigació al Parlament quan el cas ja havia esclatat en l'opinió pública. Es tracta d'un intent de controlar el procés, en el cas més greu d'irregularitats en les institucions catalanes de l'última dècada.

Quins delictes se'ls atribueix

El 'cas DGAIA' es refereix a irregularitats en l'adjudicació de contractes i ajudes, així com a la negligència en la protecció dels menors a càrrec de la Generalitat. La querella, els detalls de la qual ha avançat Quico Sallés a El Món, se centra en dos exconsellers d'Afers Socials: Chakir El Homrani (ERC) i Violant Cervera (Junts). A més, inclou l'exdirectora general de la DGAIA, Ester Sara Cabanes, i l'exsecretari general d'Afers Socials, Josep Ginesta.

Els querellants consideren que Chakir El Homrani, conseller entre maig de 2018 i maig de 2018, és responsable de la "consolidació d'un sistema deficient de control de les prestacions socials". Adverteixen que durant el seu mandat la Renda Garantida de Ciutadania va funcionar "amb una absència total de control efectiu, generant un perjudici patrimonial massiu" a la Generalitat.

El consideren susceptible de possibles delictes de prevaricació i malversació, per omissió del deure de protecció o cura. Segons apunten, l'aleshores conseller no va activar els mecanismes necessaris per controlar el procediment i evitar el "greu perjudici econòmic causat".

Pel que fa a l'exconsellera Violant Cervera, en el càrrec entre maig de 2021 i octubre de 2022, li atribueixen haver donat "continuïtat" a les "greus irregularitats" en la "gestió i el control de les prestacions socials". Argumenten que, segons l'informe de la Sindicatura de Comptes, el seu va ser un mandat especialment problemàtic. "Malgrat el seu coneixement de pagaments indeguts i expedients irregulars, no es van promoure mesures eficaces de revisió ni reintegrament de tots aquells pagaments indeguts", apunta la querella.

Cas d'abusos sexuals a menors

La querella carrega també contra Ester Sara Cabanes, que va ser directora general de la DGAIA entre 2018 i 2024. Durant el seu mandat va tenir lloc el cas d'abusos sexuals reiterats a una menor de 12 anys sota protecció de la Generalitat. "Malgrat l'existència de fugues continuades, acreditades a través dels informes dels educadors socials que hi van actuar, conductes de risc i alertes del personal educatiu, no es van adoptar mesures eficaces de protecció i es va permetre la prolongació de la situació de desemparament", diu la querella.

Els querellants inclouen l'exsecretari general d'Afers Socials, Josep Ginesta, en el càrrec entre 2016 i 2020. En el seu cas, li imputen "el disseny i manteniment d'una estructura ineficaç per al control de prestacions socials i recursos destinats a la protecció de menors". Durant el seu mandat "es va consolidar un sistema de fragmentació tecnològica -amb fins a 8 aplicacions simultànies i ineficaces- sense prou control ni auditories de ciberseguretat que anteriorment havien estat denunciades per la Sindicatura i que va permetre l'abonament d'ajudes incompatibles durant anys", al·leguen.