Per què queda demostrat que Pedro Sánchez mai va pensar a dimitir

Pedro Sánchez i Begoña Gómez, un nou equip presidencial després de la crisi que no ho va ser i la dimissió que mai va arribar a ser una opció real. El president del Gobierno ho ha tornat a fer, ha tornat a fer servir el màrqueting polític per marcar agenda i millorar els trackings interns sobre la seva figura.

No en queda cap dubte 24 hores després que tot era una estratègia des del minut u. Sánchez buscava donar context a una ofensiva per renovar al seu gust el poder judicial i posar en perill determinats mitjans. Hi ha diversos elements que ho corroboren i que han enfadat tothom, fins i tot gent del mateix PSOE.

La manifestació massiva que no ho va ser

Si ho recorden, Pedro Sánchez diu que va canviar d'opinió després de veure la manifestació que va provocar el mateix PSOE durant el cap de setmana. Unes 10.000 persones es van congregar a Ferraz dissabte, segons els socialistes. Cal tenir en compte que el partit mateix, amb 172.000 militants, va posar autobusos de tot Espanya amb la intenció de celebrar una concentració massiva. Volien que hi hagués un clam al carrer a favor del president i no va ser així.

Tot i això, Sánchez assegura que les imatges el van fer canviar d'opinió. Alguna cosa falla, alguna cosa no quadra. Sembla clar que hi havia una previsió, un guió marcat amb l'objectiu de donar arguments al líder del PSOE per justificar-se.

En canvi, el que sí que va aconseguir Pedro Sánchez és que ningú als socialistes qüestionés el seu lideratge i que Sumar es doblegués davant del nou tòtem de l'esquerra. Tots els ministres van sortir en tromba a defensar el president, que ara és de facto l'únic representant de la democràcia davant del feixisme. Sánchez contra els altres, adeu a Sumar i al PSOE, que ja només són comparses.

Una obra de teatre amb un guió de Netflix

Tot i prendre la decisió dissabte, Pedro Sánchez va mantenir el seu vodevil fins dilluns al matí. Encara més: no va sortir de la Moncloa durant el cap de setmana i dilluns va anar a veure el Rei Felip per comunicar que seguia, convertint una decisió personal en una qüestió d'estat. Va voler donar per entès que se n'anava, que no seguiria fins a l'últim minut.

Sánchez va jugar fins i tot amb les emocions dels seus. Va buscar crear aquests vídeos que corren per les xarxes de gent celebrant la declaració com si fos Samaranch donant els jocs olímpics a Barcelona. Tot mil·limetrat des del primer moment, tot traçat amb la seva dona Begoña Gómez, que s'ha prestat al joc del xantatge emocional.

Allò que realment buscava Pedro Sánchez

El president del Gobierno volia crear un estat d'opinió durant cinc dies favorable a l'ofensiva que prepara. Vol reformar el poder judicial sense el PP, una cosa inaudita en democràcia i buscar la manera de silenciar determinats mitjans. No només els "pseudo mitjans", que diu ell, també vol anar contra informacions publicades per The Objective i El Confidencial. Aquests dos mitjans ja han rebut notificacions oficials de Begoña Gómez.

La intenció era tenir via lliure entre els seus socis i al Gobierno de coalició per passar a l'acció. És curiós: ens asseguren que ningú sabia quina decisió prendria Pedro Sánchez dins el PSOE. Tot i això, diversos diaris van rebre ahir demandes de dirigents socialistes. No cal ser gaire llest per veure que aquí ja hi havia un pla traçat.

Pedro Sánchez ja ha començat la campanya per a la seva reelecció amb una crisi que mai ho va ser. Amb l'argument del fang i de la crispació "provocada per la dreta", s'ha decidit a tirar gasolina al foc. Ho farà conjuntament amb la seva dona, a qui vol convertir també en un símbol polític. És el nou tàndem que arriba: Pedro i Begoña, els garants de la democràcia.

El dany col·lateral que Sánchez minimitza

Hi ha, però, una esquerda a l'estratègia del líder socialista. A primera vista sembla una jugada mestra –de les quals a Catalunya en sabem tant–, encara que amaga problemes que poden ser importants. Hi ha molta gent al PSOE que es va creure la comèdia i que ara està enfadada. Dirigents importants que van estar angoixats, que van patir i que ara se senten enganyats en descobrir el bluf.

Els seus socis al Congrés estan directament farts. Més els catalans, de campanya electoral i fins als nassos del "narcisisme" de Sánchez. Veurem què passa després del 12 de maig, però el president del Gobierno ha tensat una vegada més la corda. Se li ha descobert la mentida, se li han vist les costures i una altra vegada s'ha imposat el cinisme. I, és clar, no cal descartar que això li passi factura ben aviat.

Una cosa és que ara el PSOE –i per extensió Sumar– depengui de Pedro Sánchez. Una altra és que tot el seu entorn permeti que el monstre es faci cada dia més gran.