Què pot fer en realitat el Govern d'Illa contra els aranzels de Trump

La recent imposició d'aranzels per part de Donald Trump ha generat gran expectació a tota Europa, i Catalunya no és una excepció. El president de la Generalitat, Salvador Illa, s'ha compromès a reunir els principals agents econòmics i socials per analitzar la situació. Tot i que la Generalitat té certes competències, la resposta real dependrà de la coordinació amb el Govern espanyol i la Unió Europea.

Catalunya davant un escenari incert: sectors clau en risc

Catalunya, com una de les economies més fortes d'Espanya, podria veure's seriosament afectada pels aranzels. Sectors com la maquinària, la cosmètica i la farmàcia són especialment vulnerables a causa de la seva forta relació comercial amb els Estats Units. A més, les exportacions de cosmètics i productes farmacèutics han crescut significativament en els últims anys, però un augment dels aranzels podria frenar aquest creixement.

Segons les dades d'Acció, el 15% de les exportacions catalanes de cosmètica van dirigides als Estats Units, i el 8% de les exportacions farmacèutiques també tenen com a destí el mercat nord-americà. Aquests sectors podrien patir una pèrdua significativa si els aranzels augmenten.

Un dels sectors més afectats podria ser l'agroalimentari, que representa una part important de les exportacions catalanes. En aquest sentit, el Govern ja ha començat a preparar propostes per contrarestar els efectes negatius. Aquestes inclouen possibles mesures de suport a les empreses afectades i la cerca de nous mercats per diversificar les exportacions.

Què pot fer el Govern? Coordinar i estar ben disposat

Encara que el Govern d'Illa té una veu important en la discussió política interna, la seva capacitat d'actuar de manera independent davant els aranzels de Trump està limitada. Les polítiques comercials exteriors estan dins de les competències del Govern espanyol, qui al seu torn coordina amb la Unió Europea. Això implica que, encara que la Generalitat pugui treballar en solucions a nivell local, les decisions clau es prendran a Madrid i Brussel·les.

A nivell europeu, la reacció als aranzels de Trump ha estat contundent. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha qualificat les mesures de Trump com a “devastadores” i ha promès una resposta ferma. Això implica que Catalunya haurà de coordinar la seva estratègia amb les directrius de Brussel·les, sobretot en la reducció de l'impacte.

Una interpretació alternativa de la jugada de Trump

“Trump està boig”, diuen molts, argumentant que els aranzels redueixen la posició imperial dels Estats Units i, a més, s'exposa a una major inflació interna. Aquesta anàlisi podria tenir sentit si els Estats Units no tinguessin el major problema creditici del món. I és que la policia del món, gràcies a la imposició del dòlar, té la major pilota de deute de la història.

Davant aquesta circumstància, algunes veus han posat en circulació una interpretació diferent sobre el pla de Trump. El pla tindria un objectiu i una eina. L'objectiu és la reindustrialització interna de diverses zones degradades dels EUA, i l'eina seria una recessió a curt termini.

Si es refreda la borsa (que està passant amb absoluta claredat), és molt probable que es refredin les expectatives i l'efecte riquesa. Això porta a una baixada del consum i la despesa, per tant, es redueix la inflació. En conseqüència, la FED pot baixar els tipus d'interès perquè l'Administració Trump pugui refinançar el deute nord-americà més barat i així matar el dèficit a poc a poc i sense mesures traumàtiques.

Si això és cert, Trump no només no estaria boig, sinó que estaria purgant l'economia americana per a un creixement sostingut a llarg termini. L'única incògnita d'aquesta interpretació és si Trump pot depurar l'economia sense trencar res pel camí.